Classificat com a: General
Recomanable l’exposició al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona “Barraques, la ciutat informal”. I és que la història de la ciutat no s’entén sense el fenomen del barraquisme, que a Barcelona va ser prou important. Les successives onades migratòries del s.XX, el desistiment absolut de les autoritats, la organització social i les reïvindicacions veïnals, el progressiu desmantellament dels nuclis de barraques, han determinat la vida de moltes generacions i han configurat el paisatge humà i urbà de Barcelona.
Al final del recorregut hi ha un vídeo amb entrevistes a diverses persones que van néixer i viure en diversos nuclis de barraques. Una d’elles lamenta el fet que se n’hagi esborrat tota traça, que no quedi ni un testimoni del que va ser la forma de vida de molta gent. Té raó, i la pròpia exposició cau en aquest error. El de suposar que el passat i el present no tenen cap connexió. En el cas de l’exposició, el no fer cap esment als nous (i vells) fenòmens de barraquisme vertical. Pel que fa a la ciutat, aquest error fa que no poguem percebre les millores que, indubtablement, s’han produït. Sense un record del passat som incapaços de valorar el present. I podem pensar que Montjuïch sempre ha estat una muntanya verda plena d’esportistes, que la Mina és un petit equívoc urbanístic que per error s’ha anat omplint de gent inoportuna, o que Barcelona sempre estava neta. No com ara.
