No he seguit massa de prop els fets d’Arenys de Munt, però m’ha semblat que en el bàndol del seny s’hi ha posat l’alcalde d’aquest municipi, en Carles Mora. Cada vegada que l’he vist m’ha semblat que s’explicava amb mesura, sense estridències, amb un to conciliador.
Més encara, s’ha de reconèixer la forma d’acatar les decisions judicials (barroeres i discutibles, però que s’han de complir) i la forma de fer-ho, allunyant-se d’actituds desafiants, que donarien la raó als que han volgut interrompre el procés i farien les delícies de la parròquia més primària, que busca com sigui el la èpica i el martirologi.
El resultat és que la consulta s’ha fet en un ambient festiu malgrat els intents provocadors, i que demà tothom podrà continuar fent la seva vida. Que és el que se li demana a un alcalde.
Classificat com a: país
Passejant dissabte matí per Palafrugell, badant amb les cases i fàbriques modernistes del poble, els carrers Progrés, Pi i Margall… Després descobreixo que Palafrugell era un centre important de producció de suro el segle XIX i principis del XX. Continuo voltant i arribo al Centre Fraternal, al bell mig del poble, a la Plaça Nova. M’imagino que amb un nom així, doncs que aquest Centre deu tenir una història ben interessant de conèixer i entro a prendre alguna cosa. Aprofito el moment de pagar per preguntar si és una associació. La noia que m’estava cobrant em respon que sí, però em mira estranyada, com si la pregunta la sorprengués. Un Ateneu, dic jo. Sí, sí, altra vegada més estranyada. Ja per la tarda, unes noies em diuen que el poble és lleig. Intento argumentar que no, però amb poc èxit. He passat pel Centre Fraternal, dic. Ah, sí, on van els iaios. Casumlaputa…
Demà m’acosto a Palma de Mallorca, em fa molta ilusió i penso que és una gran notícia. Es presenta públicament el que ja és una realitat, el Moviment Laic i Progressista de les Illes Balears. Ha estat un camí llarg que no s’atura aquí, sinó que continua, però actes com el de demà serveixen per marcar una fita. És una bonica història, aquesta de l’MLP. Personalment em quedo amb la constància del Dani Cámara, la Sara Mulet i la Sara González (des dels temps de Barri), amb la generositat d’en Pere, la Cati, la Kika o en Jaume del Centre d’Estudis de l’Esplai, amb el coratge de’n Joan Ferrà i l’Andreu Caballero… I tota una altra colla de gent que s’ha engrescat per tirar endavant un projecte que he pogut veure créixer d’aprop. Tindré la oportunitat d’adreçar una salutació fraternal. Un honor.
