esperant els bàrbars


Menus mal que ens queda Portugal
16 Setembre, 2009, 2:07 am
Filed under: Barbaritats, inclassificable, país

A finals de juliol va aparèixer una notícia imprevista i sorprenent: el 40% dels portuguesos estarien d’acord en iniciar un procés d’unió amb Espanya. Calla, els portuguesos, ni ens en recordàvem d’ells, estan allà al darrere, més lluny d’Europa que no pas nosaltres. Quan el Saramago va llençar la mateixa idea farà un mesos, tothom va pensar que era la típica excentricitat d’un intelectual que ja tenia molts anys i poques vergonyes, i resulta que va ser profètic.

La notícia és interessant perquè permet especular encara més sobre aquesta casa a mig coure que és Espanya. Als que ens ha tocat viure-hi (amb més ganes o menys) ens encanta parlar-ne, els Espanyols som apassionats interioristes,  passem més estona discutint la disposició dels mobles que gaudint-ne. I quan ja tot començava a sonar repetitiu, van els veïns i proposen enderrocar envans.

I la meva opinió és que seria molt, però que molt divertit si la cosa prosperés i enlloc d’un 40% fossin un 70%, fins al punt que no hi hagués més remei que asseure’s a parlar-ne.

Què diria el carlisme (el basc i el català), d’uns ni-espanyols que aspiren a ser espanyols, si l’espanyol ja és una espècie inferior al basc i al català? Quin fàstic, una subespècie enamorada de la nostra subespècie.

Com es plantejaria la proposta? Els portuguesos no serien tan burros d’anar a una unió bilateral amb una proporció de 4 a 1, suposo que plantejarien un sistema més sofisticat. Quin? És fàcil, els portuguesos es voldrien assegurar que hi ha altres parts en discòrdia, ni que sigui per desempatar. El normal seria que proposessin un procés federal previ dins d’Espanya, però no de les 17 comunitats autònomes, això també seria perdre pes, ser la 18ena és un resultat molt pobre. Això ens portaria a processos més complexes, amb unitats de major magnitud, com Castella, Catalunya, Andalusia, Galícia… els actors principals haurien de ser d’una certa mida, els portuguesos voldrien tenir interlocutors homologables. Davant d’una situació així, què farien els del PP? No em crec que aplaudissin., perquè quedaria clar que el problema principal d’Espanya és Castella. Amb Portugal, les llengües perifèriques arribarien al més alt nivell institucional, per molt lingua franca que sigui el castellà. Madrid ja no tindria només el contrapès de Barcelona, a l’altra riba Lisboa reclamaria protagonisme. I la interlocució amb Europa hauria de ser més participada. Per no parlar de la transparència de les balances fiscals, que seria indiscutible! Hi hauria tanta feina feta en tan poc temps, sense ni quasi esforçar-se, amb el Losantos desubicat, dient “no lo veo claro”…

Òstia, com riuríem. I amb el rei què fem? Jo crec que ell no tindria cap problema, s’oferiria amablement, com aquells dos marcians de la peli “El milagro de P-Tinto”, que es presten a figurar de fills mentres hi hagi un plat calent a taula i un llit. I quedaria la cosa més estrambòtica del món, una Confederació Ibèrica “a la Àustria”, coronada per una presidència hereditària en mans de la família Borbó. Felip VI restabliria el veritable ordre còsmic, seria la derrota d’aquests grans oximorons que  són la raó d’estat i el despotisme il·lustrat. I mai, mai més, ningú es podria prendre seriosament una pàtria com aquesta.

I per una vegada en molt de temps, Catalunya quedaria fora del focus principal, ens ho podríem mirar des de la barrera, pensant “què catxondos els portuguesos, que ens volen tornar el favor de 1640”.

Ostres, crec que tots els catalans amb un mínim sentit de l’humor (galàctic, òbviament) hauríem d’estimular aquest incipient sentiment portuguès de fraternitat ibèrica. Que seguin a taula, que veuran el pa que s’hi dóna.

Anuncis

2 comentaris so far
Deixa un comentari

Ui… Saramago va llençar la idea molts anys abans, per curiosos: A Jangada de Pedra es va publicar al 86 (en castellà es va dir La balsa de piedra i no sé si hi ha versió en català). Obviament no és el primer, l’iberisme compta amb una llarga trajectòria com a moviment cultural i polític. Tan llarga com irrellevant però l’article de wikipedia assenyala a Unamuno, Castelar i Pi i Margall com a fervents iberistes (també a Arcadi Espada, però jo crec que s’ha colat para-darse-pisto).

Comentari per Bolado

És cert, bon apunt!

Vaig deixar fora de l’especulació el fil llibertari, no aconseguia visualitzar la FAI en aquesta pel·lícula

Comentari per joffrevillanueva




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: