esperant els bàrbars


A tot això de les consultes…
28 febrer, 2010, 8:30 pm
Filed under: mlp, país

Aquí va la opinió de l’MLP… si és que una entitat pot tenir opinió

Les consultes populars d’autodeterminació. Posicionament del Moviment Laic i Progressista.

Hem de considerar cada generació com una nació diferent, amb el dret,
mitjançant la voluntat de la majoria, d’obligar-se a sí mateixa, però no
d’obligar a les següents generacions, més que als habitants d’un altre país.
Thomas Jefferson

La nació és el plebiscit quotidià de la ciutadania
Ernest Renan

Motius
Atesa la celebració el proper 28 de febrer de consultes populars a diversos municipis catalans en les quals es plantejarà a la ciutadania l’establiment de Catalunya com un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea.

Observada la reacció política, judicial, institucional i mediàtica, ja sigui favorable o contrària, que es va produir en consultes anteriors.

Considerant que les consultes del dia 28 es faran en diversos municipis de Catalunya, en alguns dels quals hi ha entitats de l’MLP que seran interpel·lades a participar-hi.

L’MLP, compromès amb la construcció nacional de Catalunya i amb l’exercici del dret d’autodeterminació, fent seus els principis del republicanisme federal, vol expressar diverses reflexions.

Què diu l’ideari de l’MLP
L’MLP s’inscriu en la tradició filosòfica de la il·lustració, representada a casa nostra pel republicanisme federal del segle XIX i pel moviment obrerista.

La laïcitat, en la mesura que vol indicar vies per pensar i opinar dʼuna manera més lliure, és una actitud que ajuda a vertebrar una cultura antiautoritària i de la solidaritat. Replanteja constantment alternatives per contribuir a la llibertat i a la capacitat de decisió i elecció dels individus en qualsevol societat. El lliure examen vol qüestionar i
desemmascarar qualsevol saber establert i qualsevol doctrina o idea que vulgui restringir o prohibir la llibertat dʼelegir, de viure, de fer o de pensar.

L’ideari fa una clara afirmació del fet nacional català i defineix l’MLP com una eina de construcció nacional, entesa la nació com el producte dʼuna voluntat col·lectiva, com una unió voluntària dels ciutadans. La justificació de l’existència d’un Estat no es troba en la seva història, sinó en la decisió d’un col·lectiu de constituir-se com a entitat política.
L’MLP, doncs, s’identifica amb el concepte republicà de nació.

El fet nacional existeix quan un grup prou important de ciutadans decideix formar una nació, i quan tenen coses en comú que els diferencien dels altres i volen actuar conjuntament per projectar plegats el seu futur. L’MLP vol contribuir a aquest esforç col·lectiu des del catalanisme.

Així com els individus han dʼexercir la seva autodeterminació, triar com volen viure la vida, els pobles també han de tenir dret a decidir el tipus de relació que estableixen amb els qui els envolten.

Sobre la participació de la ciutadania, el nostre ideari expressa la preocupació de lʼhumanisme laic per passar dʼuna democràcia formal a una democràcia participativa per donar respostes a aquesta necessitat de democratització del poder. I es manifesta en la simpatia per totes aquelles tècniques que permetin eixamplar i aprofundir el control del
ciutadà sobre qualsevol decisió que afecti la seva vida quotidiana. Per exemple, el principi de subsidiarietat, la reforma del sistema electoral i parlamentari –proporcionalitat pura, llistes obertes, possibilitat de revocació dels electes, etc.–, la introducció del referèndum vinculant per iniciativa popular i la seva extensió a les institucions locals, etc.

L’ideari, doncs, ens motiva a promoure l’expressió de la sobirania popular per diverses vies com a instrument per a l’aprofundiment democràtic, i ens recorda que l’única alternativa als dèficits de la democràcia és més democràcia.

Conclusions
1. Expressem la nostra simpatia cap als exercicis que s’estan promovent des de la ciutadania per consultar l’opinió de la gent. És una forma de generar debat en un país en el que durant molts anys s’ha desincentivat la participació i la mobilització social, i en un moment en el que la desafecció de la ciutadania cap a la política està a l’ordre del dia.

2. Creiem que ha de ser la ciutadania, la societat civil, i no els partits polítics els que liderin aquests processos. La partidització de les consultes porten el debat a una dinàmica que incomoda la societat civil, perquè forcen l’enquadrament en unes tesis o unes altres.

3. La consulta, tal com està prevista, només admet un sí o un no, sense permetre moltes altres opcions. Això el que fa és simplificar el el debat i donar-li un caràcter reduccionista. A això hi contribueix, en bona manera, l’enfoc en clau d’enfrontament maniqueista que fan de les consultes els mitjans de comunicació.

4. Demanem que el debat s’expressi en termes positius. Al nostre país gaudim d’una convivència entre persones d’orígens diversos que s’ha construit a partir de les renúncies de tothom. Ens preocupa especialment que les posicions s’expressin a partir de desqualificacions i no de projectes. S’ha de tenir en compte que, si bé hi ha una part de la ciutadania clarament favorable al dret a de Catalunya a constituïr-se en Estat propi, també hi ha una part important de la societat catalana que manté un vincle emocional amb la resta d’Espanya i que s’identifica amb les seves institucions i els seus símbols, sense que això hagi de suposar posar en dubte la seva catalanitat i el seu catalanisme.

5. El patriotisme no té res a veure amb l’ostentació o identificació amb determinats símbols o horitzons polítics, sinó que s’exerceix mitjançant el compromís cívic, la participació voluntària i desinteressada en projectes col·lectius que cerquin el bé públic. Patriotisme no és identificació mística amb una idea de nació, sinó amb l’exercici de la ciutadania activa i el treball per la llibertat i el progrés de la societat.

6. Cal recordar que Catalunya s’autodetermina en cada elecció al seu Parlament, on hi són majoritàries les opcions autonomistes o federalistes, i que no hi ha cap impediment per defensar tesis independentistes des de les institucions.

7. Demanem als partits polítics i als mitjans de comunicació que no facin una anàlisi cojuntural de la consulta i que, donat que ens trobem en un any electoral, no barregin les consultes amb temes com l’Estatut o la pròpia campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya.

8. Finalment, demanem que es vegi les consultes ciutadanes, siguin les que siguin, com un exercici legítim de la ciutadania a expressar lliurement, democràticament i pacíficament la seva opinió i els seus legítims anhels.

Advertisements

1 comentari so far
Deixa un comentari

[…] molta penya ho porta fatal, però insisteixo en que no hi ha motiu. Em sembla que aquesta declaració de l’MLP que ja vaig enganxar fa mesos és útil també […]

Retroping per Què ens està passant? « esperant els bàrbars




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: