esperant els bàrbars


Què ens està passant?
12 Juliol, 2010, 11:45 pm
Filed under: país

Ja ha passat el cap de setmana més delirant en molt de temps, o com a mínim molta gent ho ha viscut així. Em manifesto dissabte per defensar el dret a l’autodeterminació dels catalans (o fins i tot la independència) i el diumenge animo la selecció de futbol espanyola.

I molta penya ho porta fatal, però insisteixo en que no hi ha motiu. Em sembla que aquesta declaració de l’MLP que ja vaig enganxar fa mesos és útil també ara.

De la mani, algunes idees:

– Intentar interpretar el “sentiment col·lectiu” és un error. No hi ha sentiments col·lectius, és un oximoron. Cadascú hi va anar a defensar-protestar-reivindicar una cosa diferent. Dit això, hi havia molt d’indepentisme. Moltes estelades, molts crits per la independència i moltes samarretes, pancartes i merchandising independentista.

– Si algun efecte ha tingut tot el procés de l’Estatut és el d’estendre socialment l’independentisme. Un intent que va començar per la via federal ha servit per demostrar que a Espanya els federalistes són una minoria ètnica. I clar, la gent s’afarta i opta per altres solucions que acaben sent més raonables. Dit d’una altra manera. Què és més utòpic: l’independentisme o el federalisme?

– Que s’estengui l’independentisme fa que s’estengui per tot arreu. És a dir que hi ha indepes entre els votants de (gairebé) tots els partits catalans. Amb un matís important: aquesta gent no fa de l’independentisme el seu valor polític prioritari (si fos així, ERC arrassarà a les properes eleccions). Probablement dissabte hi havia molta d’aquesta gent. En podem dir indepes de cap de setmana, però sembla pejoratiu. Indepes d’estiu també sona fatal. Indepes circumstancials? Ho deixo, segur que la ciència política ha encunyat alguna definició.

– La gent de Reagrupament va fotre un tap del quinze a la capçalera de la mani. I ho va fer a consciència per impedir que la mani avancés ordenadament. Si es volia imposar la imatge que les institucions van quedar sobrepassades pel “poble”, ho van aconseguir. Ara, el cost és debilitar aquestes institucions. Si això és ser catalanista o patriota o demòcrata, que m’ho expliquin. Miro la web i més o menys ho expliquen així.

– Quin és el proper pas? És molt, però molt complicat imaginar nous escenaris polítics que s’escapin de la disjunció renúncia-desobediència. L’alçada política dels nostres dirigents es mesurarà a partir d’ara. Com deia en Salvador Seguí: “tan important és saber quan s’ha de començar una vaga, com quan s’ha d’acabar”. Us enganxo un text de l’Andreu Mayayo que explica una mica millor el que vull dir.

I pel que fa al fúmbol

– Espero que el gest de l’Iniesta recordant Dani Jarque serveixi per rebaixar la tensió que hi ha hagut els darrers anys entre Barça i Espanyol. Més que res, per poder veure futbol.

– Paradoxal que fos Espanya qui assumís l’herència holandesa i a sobre guanyés.

– Això de tenir tants esportistes d’elit (futbol, bàsquet, Nadal, Alonso, Gasol, Mengual, Contador…) em comença a preocupar. Si fóssim bons en alguna altra cosa doncs mira, de propina unes copes. Però el panorama és penós: un país arruïnat per la seva pròpia avarícia i sedat per l’esport.

– Escenes: a la porta del Centre Social de Sants, un paio amb la samarreta del Barça xerra amb un que porta la de la selecció espanyola. Esperen per veure el partit. Al carrer de Sants, un noi amb la samarreta de “la roja” porta una senyera a la mà. Més enllà n’hi ha un amb la samarreta de l’Espanyol, suposo que aprofita la confusió general.

Resumint: si la mani de dissabte marca un abans i un després en la història de Catalunya (cosa que dubto), la festa de diumenge també (o sigui que això també ho dubto).

Advertisements

3 comentaris so far
Deixa un comentari

Crec que l’Alonso es Suïs, almenys la seva residencia (fiscal) la te allà. Segons ell perque li queda més aprop de l’escuderia Ferrari…, vamos un altre patriota…

Comentari per gui

Algunes preguntes que em vénen al cap:
1-Els bàrbars són patriotes??
2-Els bàrbars anaven amb la Roja?
3-Hi ha merchandising bàrbar?
I una reflexió:
Si com diuen els de reagrupament, “el poble es va apoderar de la manifestació” i jo no em vaig moure en tota l’estona i per extensió no vaig apoderar-me de res…vol dir que jo soc un bàrbar?

Comentari per Andrukos

Els bàrbars són un estat de l’ànima compatible amb fílies i fòbies, però sense fer-ne un gra massa.

Merchandising? Tot és possible

Comentari per joffrevillanueva




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: