esperant els bàrbars


Els toros, o perquè Espanya és un estat fracassat
28 Juliol, 2010, 11:06 pm
Filed under: país, progrés

Els arguments formals per prohibir els toros han estat, principalment, d’ordre ètic. Es tractava d’acabar amb una pràctica considerada un acarnissament innecessari, una exhibició de dolor, etc. Per sota dels arguments formals, n’hi hagut un altre d’important: els toros són un símbol de l’espanyolisme més ranci.

Aquesta afirmació es podia rebatre en termes històrics.

1. Catalunya té una llarga tradició taurina que s’estén (territorialment) fins a la Catalunya Nord

2. Barcelona és la única ciutat del món on hi ha hagut tres places de toros: Las Arenas, La Monumental i El Toril

3. Els toros eren la diversió dels liberals en contraposició als carlistes. Aquí va un exemple: l’any 1835 es va produir una revolta anticlerical i la cançó que n’ha quedat és aquesta: Van sortir sis toros/ que van ésser dolents./ Això fou la causa/ de cremar els convents.

Potser les dues afirmacions són certes? Els toros són una expressió de la Catalunya republicana i alhora un símbol de l’espanyolisme? Penso que si hi posem un matís s’entén millor: Els toros EREN una expressió de la Catalunya republicana i S’HAN CONVERTIT en un símbol de l’espanyolisme. Com ha anat això?

Doncs bé, en part s’explica pel que ha passat entre la Catalunya republicana del XIX i l’espanyolisme ranci del XXI. Una guerra civil i 40 anys de dictadura feixista. La derrota d’un projecte modern, federal, laic i progressista d’Espanya per part d’una opció retrògrada, inculta, intolerant i violenta.

Estem parlant de símbols, sempre tan punyeteros. Si entenem que el brau, un dels símbols mediterranis més antics i constants, ha acabat absorbit per la Meseta, començarem a entendre perquè Espanya és un fiasco de país. Normalment, el sobirà assumeix com a propis els símbols dels seus súbdits per esdevenir, ell mateix, un símbol d’unitat. Es produeix una mena de procés de digestió que fa que les parts se sentin representades en el tot. Sóc una part, però el tot exhibeix com a propi algun tret característic meu, i això m’uneix a les altres parts. A Espanya, això no funciona. Matiso: no funciona bé del tot. L’èxit de la Roja era una oportunitat de digestió. El tot (Espanya) assumeix com a propi el que caracteritza una part (el tiqui-taca) i així la integra. Però l’èxit del futbol és efímer, comparat amb un símbol milenari. L’apropiació d’un símbol mediterrani i liberal per part de la carcúndia mesetaria ha acabat provocant la ruptura emocional amb aquest símbol. Posar el toro a la bandera d’Espanya, enlloc de fer que els catalans s’identifiquin més amb la unitat, ha fet que se’n divorciïn. M’atreviria a dir que el substitut simbòlic dels toros són els correfocs. Al gran catàleg de símbols mediterranis, el diable i el foc també tenen un paper important. Els  treiem del bagul, els ajuntem amb petardos, timbals i gralles (les gralles són infernals) i ja tenim una altra expressió de cultura popular catalana. Nova de trinca, però que sembla de fa mil anys. A efectes animalístics, per si de cas, s’ha optat pel ruc.

Espanya té una pèssima digestió de la diversitat, doncs. No sap construir res des de la diferència i una part s’entesta en erigir-se com a única alhora que es mostra incapaç d’oferir res interessant a la perifèria. El que ens porta al debat ètic, o perquè a Catalunya els arguments formals són els que són. I com s’entén que si els arguments formals són d’ordre ètic no s’han prohibit els correbous. Però això ho deixarem per un altre dia.

PS: Com diu aquell, para muestra un botón. Necessito una imatge per il·lustrar el post. Vaig a google imatges i busco bandera – española – toro. Trobo un blog de Galícia. Quin nom té l’arxiu de la imatge? torofacha.jpg

Anuncis

2 comentaris so far
Deixa un comentari

[…] Ja ho vaig dir fa temps al bloc, el brau és un símbol mediterrani i català més que no pas mesetari o espanyol. Ho demostra el correfoc de Tarragona, on al costat dels animals mítics hi posem el brau. Només a ell li atorguem suficient dignitat per figurar al panteó màgic de les nostres festes. Només a ell li hem aixecat temples i li hem ofert una mort ritual. […]

Retroping per El brau viurà per sempre « esperant els bàrbars

[…] Ja ho vaig dir fa temps al bloc, el brau és un símbol mediterrani i català més que no pas mesetari o espanyol. Ho demostra el correfoc de Tarragona, on al costat dels animals mítics hi posem el brau. Només a ell li atorguem suficient dignitat per figurar al panteó màgic de les nostres festes. Només a ell li hem aixecat temples i li hem ofert una mort ritual. […]

Retroping per El brau viurà per sempre |xcat.cat




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: