esperant els bàrbars


Solucions contra la crisi (VI): menjar-nos als rics
28 gener, 2011, 1:29 am
Filed under: progrés

Que la crisi seria dura era cosa sabuda. Que anava per llarg era de preveure. Que en sortiríem pitjor de com n’havíem entrat ho sospitàvem. Però veure com els mateixos criminals irresponsables que s’ho han carregat tot dicten les normes, veure com es demanen sacrifics als més necessitats, veure com se’ls escatima el futur als joves, com es privatitzen les caixes d’estalvi, com ens “conviden” a fer plans privats de pensions, a desconfiar de la sanitat privada… comença a ser massa per l’estómac.

Per això haurem de començar a replantejar-nos de què ens alimentem i com ens alimentem. I no renunciar a res, què caram.

Si és cert el que diuen els budistes, que som el que mengem. Si és cert el que diuen els castellans, que de lo que se come, se cría. Si és cert que en aquesta vida ja no hem d’aspirar a treballar honradament per viure amb dignitat. Si és cert que tots hem de voler ser empresaris, emprenedors, yuppies, o com se’n digui. Si tot això és cert, i considerant que els bitllets i les monedes no tenen vitamines, no queda més remei que menjar-nos als rics.

I en acabat, no fem el primo: cafè, copa i puro.

Bon profit.

Advertisements

2 comentaris so far
Deixa un comentari

Si es ben cert; l’europa del benestar, l’europa amb una moral regida per la cabuda i benvinguda d’aquells que volen una vida estable i sense penuries se’ns acaba.
L’estat del ben estar esta derogant cap a l’especulacio d’aquells que s’aprofiten del que ha costat tants anys aconseguir amb la feina dels nostres avantpassats.
Ara be; sempre preferire aquell empresari que lluiti per la creativitat d’un nou model d’empresa, que crei benefici social i s’arrisqui amb l’ajuda dels seus col.laboradors (=a treballadors) que a aquelles “sanguijuelas” enganxades a les prestacions socials, sense coneixer la paraula esforç ni dignitat.
Aquests no me’ls menjaria pas,per si de cas les frases son correctes. Pero si els guardaria en potets,en formol, per fer descobrir als nostres fills una de les maneres de com la nostra societat va perdre la virtut del benestar.
Pero… Ja tindriem prou espai per tants potets de formol?

Comentari per artur

Però Artur, quan parlo de rics no parlo del tio que té una empresa i les passa putes per pagar quatre nòmines. Això no és un ric, encara que s’ho pensi.
Un ric és el paio que et diu “confia’m la riquesa del país”, la destrueix a base d’invents del TBO Bursàtil, et diu que li paguis la festa, i quan t’has endeutat perquè el seu banc pugui continuar prestant servei al paio de les nòmines (el que les paga i el que les cobra), et diu “confia’m la riquesa del país”. Això (que sembla un malson) és un ric.
I aquest paio no pot venir a fotre’m un rollo ni sobre esforç, ni encara menys sobre dignitat.

Comentari per joffrevillanueva




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: