esperant els bàrbars


Discurs de comiat d’en Raimon Goberna com a President de l’MLP
15 febrer, 2011, 6:32 pm
Filed under: mlp

Ahir vam fer l’Assemblea general de l’MLP. Va ser un èxit rotund, pels acords que es van prendre i per l’acte públic. Èxit d’assistència i d’estil, va ser molt potent. En Raimon Goberna, que ha estat President durant dos anys (i que és un tipus sensacional) va fer aquest discurs. L’enganxo i… que n’aprenguin!

Tanquem de la millor manera que podíem imaginar una Assemblea de caire estratègic i que canvia el rumb de l’MLP. Les AGO de l’MLP han estat de sempre unes trobades de marcat caràcter intern, amb pocs convidats i poca parafernàlia. Avui és diferent, avui ens reivindiquem, avui, ens posem al costat d’aquells que, com nosaltres treballen perquè els ciutadans pensin i decideixin el seu futur.

Avui, diem amb veu alta que som un moviment de país, no perquè ahir o abans d’ahir no ho fóssim, però cada organització té els seus temps, el seu procés. I el nostre és aquest, SOM UN MOVIMENT DE PAÍS, PERQUÈ ELS CIUTADANS DE CATALUNYA SON UNA MAJORIA LLIUREPENSADORA, a favor de la llibertat de pensament, a favor del sentit crític, a favor del lliure exàmen, de la tolerància. Una majoria que sap que els Drets Humans són el pilar a partir del qual es pot construïr. Sabem, pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que l’evolució de l’autodefinició religiosa camina progressivament cap a una major llibertat de pensament, el 2007 es considera catòlica un 67,1% de la societat catalana, i que només un 29,1% es considera agnòstic, no creient o ateu. L’any 1978 era el 90%. Però és molt més baixa si són joves, entre el 50 i més el 60% segons la fons de l’estudi.

I aquesta majoria, silenciosa durant molts anys, reivindiquem ara l’espai comú, l’espai públic. En Johan Cruyff ens ho deia en l’entrevista que va concedir a Espai de Llibertat “si tu vas a un extrem, no et queda espai per entendre l’altre”, i nosaltres ens situem al centre del camp. Avui, amb un conjunt de nou entitats formades per 15.000 persones associades, ho podem dir, estem al bell mig.

Som un moviment de pais, som el reflex de la societat que avança cap a major cotes de lliurepensament, de sentit crític. Els moviments socials dels darrers anys han deixat clar que hi ha una forta herència republicana al nostre país (nosaltres decidim!). El contracte social és dels ciutadans amb els ciutadans, és amb la defensa del dret a escollir el propi futur. I en aquest esquema republicà i de lliurepensament, rebutgem els dogmes religiosos, polítics i morals de qualsevol mena:

El dogma és associar l’associacionisme voluntari a la manca de qualitat i fins i tot a la inseguretat, des d’una ètica republicana diem que una societat de persones compromeses, pot transformar un país, com veiem aquests dies al nord d’Àfrica.

El dogma es mantenir guerres, quan des d’una ètica republicana, proposem que fonamentalment, es construeixin escoles.

El dogma diu que el que es diferent es dolent o perillós, l’ètica republicana diria que de les coses diferents en podem aprendre. Promovem l’internacionalisme i la solidaritat. Perquè compartim el mateix planeta.

El dogma diu que ara el que importa es l’economia del capital “l’economia dels mercats financers???”, des d’una ètica republicana pensem que sense societat no hi ha empresa, i que quan fem associacionisme construïm cooperativisme, que també és un model empresarial d’èxit (Ecotècnia, ENTORN, etc.).

Per això treballem des de la laïcitat filosòfica, cap a la laïcitat política.

L’MLP ÉS UN MOVIMENT DE PAÍS, REPUBLICÀ, A FAVOR DEL LLIUREPENSAMENT, QUE S’HA CONSTRUÏT A TRAVÉS DE L’ASSOCIACIONISME I L’EDUCACIÓ. Esplais Catalans, Acció Escolta de Catalunya, la cooperativa Entorn, La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, la Fundació Terra, l’Associació de Casals de Joves de Catalunya, Cooperacció, i l’Escola Lliure El Sol.

Deixeu-me que parli de l’Escola:

No deixa de ser paradoxal que un dels referents que tenim en la nostra formació sigui la Teresa Claramunt (inspiradora del programa de dirigents del nostre pla de formació), perquè una de les seves prioritats va ser l’aconseguir la jornada de vuit hores, i avui sembla que el debat va en sentit contrari. La justícia social és un pilar de la societat democràtica.

L’MLP ha apostat per la formació, eina bàsica de creixement de les persones. I ho fem des de l’associacionisme. Si històricament el vincle ha estat formació per al treball, nosaltres apostem per vincular-la també (no és excloent) al compromís associatiu, és a dir, una persona s’associa i a partir d’aquí reforça el seu procés formatiu: “compartim coneixement, construïm laïcitat” o el que és el mateix, construïm república.

L’associacionisme no és una acció aïllada, és un procés en la construcció d’una societat més justa i també un procés personal. Per això estem dotant el moviment d’un pla de formació: dotar d’un pla estratègic personal de la formació que reps des que entres a l’entitat, fins que te’n vas, contemplant les diferents etapes (activista, dirigent, treballador potser, formador). Els primers inputs del programa Teresa Claramunt són positius. Som un moviment de país, per això en els darrers dos anys hem estat al Camp de Tarragona, i a les Terres de Lleida, i hi hem trobat més aliances de les que havíem imaginat. La mostra és que des d’avui en Santi Castellà (tarragoní ell) és president.

Som un moviment de país, per això hem impulsat el debat sobre un pacte nacional per la laïcitat, al que s’han sumat administracions locals, institucions i entitats.

Som un moviment de país, per això avui fem l’assemblea a Òmnium.

Tanco la meva intervenció:

Sóc l’últim president rotatori, l’últim de la generació antiga, formada pel Josep Sellarès, Pere Vila, el Jordi Miralles, l’Ismael Gómez, el Benet Cases, el Joan-Francesc Pont, el Jordi Vaquer, l’Arcadi Corominas i el Xavi Cabrera.

En Santi Castellà l’11è, i és el primer de la nova generació de presidents no rotatoris, presidents normals. Molta sort, em tindràs al costat!

Vull donar les gràcies a les entitats de l’MLP, per construir amb lleialtat i exigència.

Gràcies a Òmnium per acollir l’AGO. Estem en paral·lel, i confiem en seguir col·laborant en tant que moviment associatius de base. Gràcies a la Muriel.

Gràcies al Joffre, al Fabian, i a l’equip tècnic de l’MLP: l’Érika, la Núria i el Roger. És de justícia reconèixer que hem arribat aquí per la bona feina que heu fet.

Gràcies als pioners: en Jordi Serrano, la Gemma Martín (en un moment difícil per la malaltia), en Jordi Miralles, el Tono Albareda, el Pere Vila, en Josep Sellarès, en Joan-Francesc Pont, el Benet Cases: ells representaven ja el pensament, l’ecologia, la solidaritat, l’educació i l’associacionisme, la formació, i el cooperativisme. Vau engegar un projecte imparable de defensa dels drets civils, us mereixeu el més gran reconeixement. Reinhold Messner deia que “Res hagués pogut passar, si ningú ho hagués imaginat abans”.

Gràcies a la Mar, la Sila, l’Arlet i en Roc, per estimar-me.

Moltes gràcies.

Advertisements

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: