esperant els bàrbars


Spanish Neocon
17 Mai, 2012, 1:28 pm
Filed under: recomanacions | Etiquetes: , ,

Fa anys que sentim a parlar dels neocons. Però a diferència dels USA, on hi ha una muntanya d’estudis, articles i literatura variada, a Espanya i Catalunya se n’ha escrit poc. Podria ser que per aquí no hagués arribat la seva influència? No sembla que sigui així, o no s’entendrien tants fenòmens polítics, socials i culturals dels darrers deu anys: la guerra d’Irak, Madrid, Intereconomía, Espe vs. Gallardón i Rajoy, els Kikos, Legionarios i demés, les campanyes contra l’estatut, les manifestacions contra el matrimoni homosexual, la llei de l’avortament o educación para la ciudadanía… El neoconservadurisme ja fa anys que s’ha instal·lat a Espanya, val a dir que amb èxit de crítica i públic. I a Catalunya? doncs com és habitual, ho ha fet més subtilment, però també hi ha pistes (Gregorio Luri publicant al diari Ara i assessorant el Departament d’Ensenyament, en Ferran Sáez i el Salvador Sostres, Valentí Puig… haberlos haylos).

De llibres n’hi ha alguns, com deia, però pocs. Com que pel Màster vaig fer un treball sobre el paper de la religió en els neocons, doncs vaig furgar una mica i em sembla que puc dir això, que falta estudi sobre la matèria. Hi ha el llibre que van publicar des de la Universitat de Girona “Cons i Neocons, el rerefons filosòfic“, també hi ha “El neoconservadorisme americà (i la seva deriva de Trotski a Bush)” del Gregorio Luri per a la Col·lecció IDEES, i un de publicat pel Grupo de Estudios Estratégicos que es diu “Qué piensan los Neocon españoles” que és un recull d’articles. Òbviament s’ha publicat molta cosa de Leo Strauss, però res de l’Irving Kristol, per exemple. En general es parla del moviment neocon nordamericà, però molt poc de la seva presència i arrelament aquí.

Ara ha sortit aquest llibre, “Spanish Neocon. La revuelta neoconservadora en la derecha española” que m’ha semblat bastant recomanable. Està escrit a vàries mans (Pablo Carmona, Beatriz García i Almudena Sánchez) des de l’Observatorio Metropolitano, un col·lectiu madrileny. Narra l’emergència del neoconservadorisme a Espanya (amb epicentre a Madrid) i el seu fort dinamisme, la seva capacitat de provocar i oferir una relectura de la realitat a través de l’ús dels mitjans de comunicació, la seva connexió amb els moviments socials i també dedica una part (per mi, la més fluixa) a analitzar les polítiques públiques dels neocons. Si hagués de fer una crítica, diria d’una banda que no aconsegueix establir una línia nítida entre neoliberalisme i neoconservadorisme i d’altra banda que trobo a faltar el que per mi és el més interessant del neoconservadorisme espanyol: la seva capacitat de regenerar la dreta espanyola, dotant-la d’una clara vocació ofensiva en la conquesta de l’hegemonia cultural fins al punt de ser capaç de superar el llast del franquisme sense haver de revisar-lo i renunciar-ne. Una estratègia de modernització i radicalització d’una gran eficàcia.

Alguns paràgrafs destacats

Como en el caso de Estados Unidos, el objetivo no era tanto movilizar votos, como socializar mecanismos de pensamiento que arruinasen las bases del modelo social y político del centro-izquierda, apostar por una hegemonía a largo plazo – un nuevo siglo neocon – alimentada por un estado de ánimo capaz de defender y sustentar, a pie de calle, en el dia a dia, los valores conservadores.

… no debemos olvidar que esta moral no está escrita en ningún ideario político tradicional, aunque se base en postulados tradicionalistas, sino que es tan móvil como el escenario táctico que se abre en cada coyuntura. La moral se arma pues como una narración que emana antes de la estrategia política que de cualquier escritura sagrada. Si no se reconoce esta suerte de “cinismo moral” es imposible entender un movimiento que se oculta tras el caos de la realidad y ataca con fuerza unos principios que se manejan antes como fetiche que como verdades trascendentes. Podemos decir así que la fuerza del método neocon no está en la coherencia de su ideario sino en su autopostulación como solución ante el caos que provocan el miedo y el malestar social.”

Al margen de los previsibles insultos, de los análisis rocambolescos y del despiste generalizado que ha provocado el 15M en estos sectores, lo más importante es que ha socavado y volteado algunas de las presuntas verdades sobre las que se había apoyado la ofensiva neocon. En cierta medida, una de las líneas medulares de la constelación neocon se ha descompuesto. Desde la aparició del 15M, el intento de acaudillar el malestar de la sociedad durante los gobiernos de Zapatero con temas como el 11M, el aborto, la familia, la memoria histórica o la crisis tiene una formidable competencia.

Un llibre, doncs, recomanable.

Advertisements

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: