Hi ha xifres que evoquen conceptes. Com el 69, el 101, el 1984… en sortirien un munt! Un altre nombre màgic és el 0,7%. Perquè se suposava, ja fa anys, que dedicant un 0,7% dels PIB dels països desenvolupats a països que no ho estan tant, es compensaria una desigualtat absolutament injusta que genera pobresa, fam, malalties, repressió… De fet, tothom recorda les famoses acampades a favor d’aquesta xifra l’any 1994, molta gent hi va participar (jo també!) per reclamar a les institucions que prenguessin mesures. Mai hem arribat a aquella xifra i les desigualtats han crescut, o sigui que si reféssim el càlcul, suposo que amb un 0,7% no n’hi hauria prou.
Però vaja, no volia parlar d’aquest 0,7%, sinó d’un altre. El de l’IRPF. Estem en plena declaració de la Renda, i gràcies a una brillant negociació, l’Església Catòlica ha aconseguit que la famosa casella que serveix perquè l’estat recapti diners per a una confessió religiosa, passi d’un 0,52% a un 0,7%. Poca conya, és un 34% d’increment! I això que estem en època de vaques flaques i es demana contenció salarial! Salta a la vista que el seu regne no és d’aquest món…
L’únic punt positiu de tot plegat és que hi ha un subproducte, que és allò de “otros fines”, que també augmentarà un 0,7%. Haurien de desaparèixer una casella i l’altra, consti. L’església s’hauria de sostenir amb les quotes dels fidels i el suport públic a projectes socials l’hauria de decidir el Congrés en el marc de la discussió dels Pressupostos Generals, igual que passa amb els calers que es dediquen a carreteres, escoles i demés. Així és com funciona la hisenda pública en condicions normals.
Però mentrestant, veurem com el model es perpetua i s’exté. Sembla que aviat podrem marcar la casella de l’Església Catòlica, la de les esglésies protestants, la de “otros fines” i si hi ha acord, una de musulmans. Total, que la cosa acabarà sent un patchwork fiscal de tres parells, i enlloc de resoldre una autèntica antiqualla la multiplicarem com a bons multicultis.
I tornant al subproducte, mentres no s’arregla el sistema, podrien posar-li un nom més afortunat, no? “Otros fines” és penós, sembla que hi hagi una casella important que et portarà al cel i una altra que et portarà a una ONG! L’any 2005, a Catalunya un 56,7% dels contribuents(prop de 2 milions) van marcar la casella “Otros fines”, per un 45,2% a tot l’Estat. La previsió de recaptació a Catalunya enguany per aquest concepte és d’uns 62,5 milions d’euros. En canvi, a les províncies de Catalunya, la quantitat de gent que va marcar la casella de l’Església Catòlica va ser d’un 20% a Barcelona, un 23% a Girona, un 28% a Tarragona i un 31% a Lleida. Davant d’aquests percentatges, qui és el principal i qui és “l’altre”?
Què ha de ser prioritari pels poders públics, el benestar de les persones o la seva relació amb el més enllà? Qualsevol expressió real d’una espiritualitat íntima requereix distància del poder, de les riqueses materials, de les litúrgies que redueixen l’experiència religiosa, empobrint-la a base de conduir-la a la simple repetició d’uns ritus i unes formes. Comença a ser cada cop més injustificable i escandalós que es segueixin mantenint els privilegis d’uns pocs, que prefereixen l’aliança entre el tron i l’altar i que a la resta ens toqui recollir les molletes de les seves conquestes.
Lectors i lectores, no us deixeu enredar, marqueu la casella de “Otros fines”. Us interessa.
esperant els bàrbars 