esperant els bàrbars

José Mourinho es va passar tota la roda de premsa d’ahir llençant una pregunta al cel: perquè? Perquè sempre m’expulsen un jugador quan competeixo contra el Barça? Encara més: perquè sempre expulsen jugadors als equips que juguen contra el Barça?

El Mourinho no és tonto, ell la pregunta la fa per espolsar-se responsabilitats i a la vegada projectar la sospita sobre el gran rival del seu club. Mourinho sosté que hi ha una conspiració a favor del Barça i en contra seva.

Com que el futbol és així, la majoria responem afirmativament o negativament a aquesta afirmació segons ens interessi. Molta gent del Madrid diu que és cert i molta gent del Barça respon que és fals. Doncs bé, jo que sóc del Barça afirmo que és cert, que hi ha una conspiració europea a favor del Barça. I encara més, afirmo que puc respondre a la pregunta que desvetlla a Mourinho: perquè?

Algú recorda l’Eurocopa del 2004? Es jugava a Portugal, que era un dels favorits, però va guanyar Grècia amb un joc soporífer i amb marcadors 1-0. El mateix any havia guanyat la Champions l’Oporto, casualment entrenat per Mourinho. Aquell estiu es va plantejar un debat: què passarà si s’imposa un estil ultradefensiu? Què serà del futbol? Com competirem amb l’espectacularitat del bàsquet?

D’allà Mourinho va fitxar pel Chelsea i recordo el comentari que un amic va fer quan els vam veure en acció davant del Barça de Ronaldinho: és un Albacete, però de puta mare. Dit això amb tots els respectes per l’Albacete, eh? O sigui, que ens vam avorrir fins i tot els culés, de veure aquells partits. Algú d’una altra afició suportaria aquell palarro?

O sigui, amic José, que la pregunta que t’has de fer és la següent: si fossis un espectador neutral, per quin partit pagaries més pasta? Per un que enfrontés el Barça contra el Barça? O per un que enfrontés el teu equip contra el teu equip? I no em vinguis amb mandangues de que l’arruga és bella i que la defensa també té el seu què: el Barça és l’equip menys golejat de la lliga, per tant també defensa.

Vas pillant, Mourinho? Tant de resultadisme i cinisme i el que no ho ha entès ets tu: el futbol és un negoci, mou una pasta pornogràfica en drets de televisió i publicitat, hi ha gent que s’hi juga els quartos i necessita espectacle. I un espectacle bell, estètic, harmoniós, que pugui fer gaudir un xinès encara que no sàpiga ni on és Villarreal. Un xinès que no es comprometrà amb els colors més enllà de la satisfacció que en pugui obtenir, i que no entendrà els sainets que es monten al voltant d’un esport pretesament global. I això el Barça s’ofereix a fer-ho però demana una mica de cobertura, és natural. Si jo fos Blatter, Platini o Villar, li donaria encantat.

Que no és res personal, que el futbol s’ha de protegir de tu! Com a esport, com a espectacle, com a negoci… ets un perill i els anticossos, els follets, les fades, els sentinelles t’han detectat, cada vegada parasites un club més poderós i et podries carregar l’invent, i van a per tu. Li vols dir conspiració? Digue-li com vulguis. Agafa la peli aquella, JFK, l’escena en que s’explica com ha anat l’assassinat: no ha anat de cap manera concreta. Una ordre subtil per aquí, una omissió per allà, un silenci, una complicitat mai explicitada… i un mort.

En Mourinho és un gran entrenador i de ben segur que continuarà guanyant lligues, copes, champions i el que sigui. Però pringa pel fet d’optar per un joc defensiu i marrullero. Perquè? Perquè els bons també conspiren, xaval.

I una darrera qüestió: si hom fa un discurs resultadista, en la derrota no té arguments. Si la victòria ho justifica tot,  fins i tot forçar el reglament, com et pots lamentar d’una derrota? És que no has fet tot el que calia? Perquè?