Un exercici (coral) interessant de posar a la picota el consens cultural que durant tres dècades ha servit de cobertura als consensos econòmics, polítics i mediàtics del Reino de España. Interessant perquè assenyala amb el dit, cosa que és d’agrair, la crosta discursiva del pensament hegemònic que ens va treure d’allò (una dictadura feixista) i ens ha portat fins a això (un desastre de país). Més de dues-centes pàgines destapant noms, capçaleres, programes, eslògans i dispositius varis que el poder ha anat fabricant i sostenint per estupiditzar la població, i impedir una mínima actitud crítica i conflictiva, una mínima presa de consciència. Res de nou, però aplicat a la nostra realitat.
Malgrat tot, es troben a faltar alguns ingredients i el quadre acaba resultant repetitiu. No es diu res de la clau generacional, dels soixante-huitards que han copat tots els estaments de poder, del seu pensament. La qüestió territorial gairebé no apareix per enlloc, i mira que omple pàgines i titulars, alguna cosa deu tenir a veure. I hi ha una constant referència al moviment 15-M com el moviment que certifica la defunció de la Cultura de la Transició, que acaba resultant pueril.
Però vaja, és un llibre amb moments interessants perquè posa el dit a la llaga, a moltes llagues, i això s’agraeix.
El llibre està editat per DEBOLSILLO a un preu més que raonable.
Un llibre recomanable? Mmmmm… una mica.
esperant els bàrbars 