El Senyor WordPress m’ha enviat un informe d’estadístiques d’aquest pobre bloc. Diu alguna cosa així com que progresso adequadament i m’explica les dades.
Aquest gràfic no l’he entès, per exemple.
Els números
A Boeing 747-400 passenger jet can hold 416 passengers. This blog was viewed about 5,100 times in 2010. That’s about 12 full 747s.
Diu que un Boeing 747-400 pot portar fins a 416 passatgers. I que aquest blog ha rebut 5.100 visites el 2010. Això són prop de 12 avions plens. Em pregunto perquè la unitat de mesura és un avió, però el Senyor WordPress sabrà.
In 2010, there were 104 new posts, growing the total archive of this blog to 167 posts. There were 47 pictures uploaded, taking up a total of 4mb. That’s about 4 pictures per month.
Diu que el 2010 he fet 104 posts i que això suma un total de 167 posts al blog. Això indica que no hi posava molta cosa fins enguany. Ah, i que he posat 47 imatges.
The busiest day of the year was November 23rd with 76 views. The most popular post that day was Tanta mandanga per no res.
Res, que el dia amb més visites va ser el 23 de novembre amb 76 visites. Els post més popular ha estat Tanta mandanga per no res, aquell en que deia que això de la CORI no era tan original i antisistema com semblava.
D’on ve la gent
The top referring sites in 2010 were mlp.cat, networkedblogs.com, fabianmohedano.blogspot.com, wikio.es, and facebook.com.
Doncs sembla que la gent ve de mlp.cat, del facebook (això de networkedblogs també vindria a ser el Facebook), de wikio i del bloc del meu soci.
Some visitors came searching, mostly for joffre villanueva, esperant els barbars, burka, jofre villanueva, and esperant els bàrbars.
La penya que arriba a través de buscadors, què buscava? Doncs em buscava a mi, ves. El que passa és que n’hi ha que no saben que el meu nom s’escriu amb dues efes i per això hi ha resultats de totes dues maneres. També n’hi havia que buscaven el poema de Kavafis que dóna nom al bloc i penya que buscava informació sobre el burka (o la burka, no ho se).
El ranking del 2010
Els post més visitats han estat…
Tanta mandanga per no res
5 comments
Obert per vacances: Yelle
1 comment
Votar i no
3 comments and 1 Like on WordPress.com,
Maragallada al DIEC
4 comments
Passi, que veurà el piset
3 comments
Així que bon any nou també al bloc. Ja he brindat amb cava i neules amb els enanitos que fan moure aquest invent (el Senyor WordPress no els hi paga massa bé, diuen) i hem fet propòsits de publicar més i millor. A veure si ens en sortim.
Aprofito per enviar records dels bàrbars. Gent que ha tornat de la frontera diu que no els ha vist; però haberlos, haylos.
Esperant els bàrbars llegeixo que el Conseller Maragall ha dit que Catalunya està cansada del tripartit. Fatigada, ha dit. I que no recolzarà elements ni artefactes inestables. Ja podria ser, però els bàrbars no estan molt al cas de l’estat d’ànim dels catalans i tenen algunes preguntes.
1. Quan parla d’elements inestables està pensant en algú concret? Perquè deu n’hi do la inestabilitat que ha posat ell sobre la taula amb la Llei d’Educació de Catalunya. Segar les bases programàtiques i socials del govern no és precisament contribuir a l’estabilitat.
2. Això és el que en diuen ser un estadista? Un home d’estat? Un bocamoll? O un inoportú?
3. Perquè no plega? Si tan malament està el panorama, potser que sigui coherent i ho deixi per algú més temerari.
4. El Fabra o el DIEC recullen el mot maragallada? Potser seria el moment.
Diuen els bàrbars que si s’imaginen qualsevol persona que té responsabilitats institucionals (empresarials, polítiques, associatives…) fent una declaració així i vaja, seria fulminat del seu càrrec. Ell no i per això suposen que assumeix l’herència de les maragallades, allò de dir el que hom pensa sense haver-hi pensat gaire. O havent-hi pensat però fotent-li un morro acollonant.
El veredicte bàrbar és unànim: Lamentable.
Cansat d’esperar als bàrbars, m’assec a mirar la tele. Engego i em sembla sentir una nena dient que vol fer la primera comunió i que si la fa, la seva àvia li regalarà un portàtil. I a partir d’aquí un guirigall familiar en el que participen una noia demanant uns pits, un noi demanant un pis, un iaio dient que la iaia té molts quartos i el paterfamilias de torn remugant i cagant-se en la família que li ha tocat. Ah, i de fons els pinacles de la Sagrada Família de Barcelona.
Títol de la sèrie? La Sagrada família. De Dagoll Dagom. A TV3.
Cuerpo a tierra, que viene “La nostra”!
Passo a BTV: debat polític (?) apassionat. Fins a quin punt el Conseller Baltasar s’hauria de fer el hara-kiri públicament per haver dit que la causa d’un incendi tràgic va ser un llamp quan ara s’ha descobert que van ser dos fulanos? Eh? Eh?
Aleshores me n’adono que en deu minuts he pillat un cabreig del quinze. Busco un moment maco del dia, per compensar i explicar-lo aquí. Maco no sé, però avui el Jaume Pieres ha vingut amb uns globus (desinflats) d’aquests de mig metre de diàmetre, per commemorar 50 anys de la mort d’en Joan Amades. M’han semblat genials, l’Amades és un personatge sensacional que cal reivindicar, i homenatjar-lo amb globus és fer-li justícia. Un català enlairat es mereix un homenatge volador.
Si algú s’hi vol afegir, aquest diumenge a les dotze hi haurà una enlairada de globus a càrrec de les entitats i els ajuntaments que s’han adherit a l’Any Amades. També a Cals Bàrbars, també. Ells hi afegiran unes rondalles i unes dansetes, que la nostàlgia no està exempta d’alegria.
Esperant als bàrbars m’he llegit El País. Arribo a la secció de Catalunya i em trobo amb aquesta foto il·lustrant la notícia d’una manifestació convocada per l’AJEC per protestar contra la reforma de la selectivitat.
Em pregunto què hi fan els polis a la foto, a banda de donar l’esquena al fotògraf i contemplar als estudiants. Però la pregunta va pel periodista que ha composat la notícia i ha escolat l’equació estudiants + manifestació = policia antiavalots. Ho dic perquè la manifestació va arribar a la Plaça Sant Jaume i l’Andreu Espínola, el Secretari general de l’AJEC va llegir el manifest amb tota la tranquilitat del món. Ho sé perquè vaig passar per allà i ho vaig veure. I no es va produir cap fet violent ni cap càrrega policial. De manera que a efectes informatius, res de res. A efectes desinformatius, n’hi ha per sucar-hi pa.
Acabo de rebre un correu electrònic. Els bàrbars diuen que passen d’envair-nos, que ells als estudiants els tracten millor.
Esperant als bàrbars m’he mirat una estona aquest programa de TV3, Guerra de sexes. El nom ja sembla una declaració de principis, o en qualsevol cas té poca gràcia. Avui han obert amb la gran pregunta: els gays neixen o es fan? (les lesbianes no sembla que siguin d’eixe món). Després de sortir al carrer i preguntar a quatre indocumentats, la perla l’ha deixat anar una paia: jo crec que la majoria són de naixement, però també n’hi ha de vici (la frase potser estava construïda d’una altra manera, però això del vici segur que ho ha dit). Amb tota la facúndia del món. I dic jo que algú deu triar les imatges, no? Doncs s’ha lluit…
La segona rebregada estomacal l’he tinguda quan han presentat uns quants incauts perquè el Mag Lari demostrés la precisió del seu “radar gay” endevinant la seva orientació sexual. Ens n’han dit el nom i l’ofici; un d’ells era “parat”. Deuen voler dir aturat, he pensat jo. He tancat la tele i he fet una ullada a la frontera, però els bàrbars estaven pàlids i no s’atrevien a avançar. Suposo que miraven la tele. La nostra.
esperant els bàrbars 