esperant els bàrbars


Bin Laden has left the building
2 Mai, 2011, 6:46 pm
Filed under: Barbaritats, món mundial | Etiquetes: , ,

A sac, sense escrúpols, sense cap respecte per la llei ni l’estat de dret. Apel·lant al vell oximoron de la raó d’estat, els USA afirmen haver-se carregat en Bin Laden i haver-se desfet del cadàver llençant-lo al mar. No fos cas que passessin 10 anys de l’11-S i el criminal seguís viu…

Des de la raó, en Jordi Armadans hi ha dit la seva.

Sense poder digerir-ho tan ràpid com ell, m’ha vingut al cap aquesta cançó. No sé molt bé perquè. Per ràbia?

I aquesta altra

Tampoc he pogut evitar pensar en l’Aznar i el seu “los que idearon estos atentados no están en desiertos remotos ni en montañas lejanas, sean quienes sean”

Els bàrbars us desitgen un bon tiroteig.

Anuncis


Les conseqüències subjectives de la revolució
5 febrer, 2011, 7:20 pm
Filed under: Barbaritats, manies, progrés

En un post de la setmana passada parlava de Lafargue i de passada vaig comentar que els bàrbars el tenen en alta estima. Avui rebo un correu seu amb un fragment subratllat perquè l’enganxi aquí. Afegeixen que no suporten Lenin; i que la obsessió per les causes objectives de la revolució impedeix fer una copeta de vi tot pensant en les seves conseqüències subjectives.

Aquí va el fragment de marres

El fin de la revolución no es el triunfo de la justicia, de la moral, de la libertad y demás embustes (…) con que se engaña la Humanidad desde hace siglos, sino trabajar lo menos posible y disfrutar intelectual y físicamente lo más posible (…). Al día siguiente de la revolució habrá que pensar en divertirse.



For those about to blog
2 gener, 2011, 1:42 pm
Filed under: Barbaritats, vida moderna

El Senyor WordPress m’ha enviat un informe d’estadístiques d’aquest pobre bloc. Diu alguna cosa així com que progresso adequadament i m’explica les dades.

Healthy blog!

Aquest gràfic no l’he entès, per exemple.

Els números

Featured image

A Boeing 747-400 passenger jet can hold 416 passengers. This blog was viewed about 5,100 times in 2010. That’s about 12 full 747s.

Diu que un Boeing 747-400 pot portar fins a 416 passatgers. I que aquest blog ha rebut 5.100 visites el 2010. Això són prop de 12 avions plens. Em pregunto perquè la unitat de mesura és un avió, però el Senyor WordPress sabrà.

In 2010, there were 104 new posts, growing the total archive of this blog to 167 posts. There were 47 pictures uploaded, taking up a total of 4mb. That’s about 4 pictures per month.

Diu que el 2010 he fet 104 posts i que això suma un total de 167 posts al blog. Això indica que no hi posava molta cosa fins enguany. Ah, i que he posat 47 imatges.

The busiest day of the year was November 23rd with 76 views. The most popular post that day was Tanta mandanga per no res.

Res, que el dia amb més visites va ser el 23 de novembre amb 76 visites. Els post més popular ha estat Tanta mandanga per no res, aquell en que deia que això de la CORI no era tan original i antisistema com semblava.

D’on ve la gent

The top referring sites in 2010 were mlp.cat, networkedblogs.com, fabianmohedano.blogspot.com, wikio.es, and facebook.com.

Doncs sembla que la gent ve de mlp.cat, del facebook (això de networkedblogs també vindria a ser el Facebook), de wikio i del bloc del meu soci.

Some visitors came searching, mostly for joffre villanueva, esperant els barbars, burka, jofre villanueva, and esperant els bàrbars.

La penya que arriba a través de buscadors, què buscava? Doncs em buscava a mi, ves. El que passa és que n’hi ha que no saben que el meu nom s’escriu amb dues efes i per això hi ha resultats de totes dues maneres. També n’hi havia que buscaven el poema de Kavafis que dóna nom al bloc i penya que buscava informació sobre el burka (o la burka, no ho se).

El ranking del 2010

Els post més visitats han estat…

1

Tanta mandanga per no res
5 comments

2

Obert per vacances: Yelle
1 comment

3

Votar i no
3 comments and 1 Like on WordPress.com,

4

Maragallada al DIEC
4 comments

5

Passi, que veurà el piset
3 comments

Així que bon any nou també al bloc. Ja he brindat amb cava i neules amb els enanitos que fan moure aquest invent (el Senyor WordPress no els hi paga massa bé, diuen) i hem fet propòsits de publicar més i millor. A veure si ens en sortim.

Aprofito per enviar records dels bàrbars. Gent que ha tornat de la frontera diu que no els ha vist; però haberlos, haylos.



Desbarrar per no rebentar
25 Octubre, 2010, 9:51 pm
Filed under: Barbaritats, laïcitat, país

De vegades l’independentisme és esgotador. Com ara, que s’ha conformat a posar senyeres per la visita del Papa. Ah, si són senyeres el que oneja, tot està correcte. Tant li fot si pel camí ens deixem la neutralitat de les institucions i el reconeixement del pluralisme. Tant li fot si a les tombes es remouen els maçons fundadors del partit. Quatre barres i tots cegos (que no cecs).  Ho sento, però em sembla provincià.

Dedicat a la seva obsessió per la bandera (i el mal que li fan al país, com qualsevol obsessió).



Maragallada al DIEC
10 febrer, 2010, 6:46 pm
Filed under: Barbaritats, educació, país

Esperant els bàrbars llegeixo que el Conseller Maragall ha dit que Catalunya està cansada del tripartit. Fatigada, ha dit. I que no recolzarà elements ni artefactes inestables. Ja podria ser, però els bàrbars no estan molt al cas de l’estat d’ànim dels catalans i tenen algunes preguntes.

1. Quan parla d’elements inestables està pensant en algú concret? Perquè deu n’hi do la inestabilitat que ha posat ell sobre la taula amb la Llei d’Educació de Catalunya. Segar les bases programàtiques i socials del govern no és precisament contribuir a l’estabilitat.

2. Això és el que en diuen ser un estadista? Un home d’estat? Un bocamoll? O un inoportú?

3. Perquè no plega? Si tan malament està el panorama, potser que sigui coherent i ho deixi per algú més temerari.

4. El Fabra o el DIEC recullen el mot maragallada? Potser seria el moment.

Diuen els bàrbars que si s’imaginen qualsevol persona que té responsabilitats institucionals (empresarials, polítiques, associatives…) fent una declaració així i vaja, seria fulminat del seu càrrec. Ell no i per això suposen que assumeix l’herència de les maragallades, allò de dir el que hom pensa sense haver-hi pensat gaire. O havent-hi pensat però fotent-li un morro acollonant.

El veredicte bàrbar és unànim: Lamentable.



Entretinguts
12 gener, 2010, 1:30 am
Filed under: Barbaritats, país

Cansat d’esperar als bàrbars, m’assec a mirar la tele. Engego i em sembla sentir una nena dient que vol fer la primera comunió i que si la fa, la seva àvia li regalarà un portàtil. I a partir d’aquí un guirigall familiar en el que participen una noia demanant uns pits, un noi demanant un pis, un iaio dient que la iaia té molts quartos i el paterfamilias de torn remugant i cagant-se en la família que li ha tocat. Ah, i de fons els pinacles de la Sagrada Família de Barcelona.

Títol de la sèrie? La Sagrada família. De Dagoll Dagom. A TV3.

Cuerpo a tierra, que viene “La nostra”!

Passo a BTV: debat polític (?) apassionat. Fins a quin punt el Conseller Baltasar s’hauria de fer el hara-kiri públicament per haver dit que la causa d’un incendi tràgic va ser un llamp quan ara s’ha descobert que van ser dos fulanos? Eh? Eh?

Aleshores me n’adono que en deu minuts he pillat un cabreig del quinze. Busco un moment maco del dia, per compensar i explicar-lo aquí. Maco no sé, però avui el Jaume Pieres ha vingut amb uns globus (desinflats) d’aquests de mig metre de diàmetre, per commemorar 50 anys de la mort d’en Joan Amades. M’han semblat genials, l’Amades és un personatge sensacional que cal reivindicar, i homenatjar-lo amb globus és fer-li justícia. Un català enlairat es mereix un homenatge volador.

Si algú s’hi vol afegir, aquest diumenge a les dotze hi haurà una enlairada de globus a càrrec de les entitats i els ajuntaments que s’han adherit a l’Any Amades. També a Cals Bàrbars, també. Ells hi afegiran unes rondalles i unes dansetes, que la nostàlgia no està exempta d’alegria.



Motius per a l’anticlericalisme
24 Desembre, 2009, 8:59 pm
Filed under: Barbaritats, laïcitat

Esperant els bàrbars, poso la tele i patapam: missa al canto per La2. Miro la programació de la tele i efectivament, hi consta que emeten “Culto navideño”. Són protestants evangelistes, ja m’ho semblava pel tipus de ritual: micro en mà, una prèdica plena d’obvietats tipus “si quieres que el Señor esté contigo celebra la navidad con Jesús”, cançons amb lletres com “Gran Señor, consolador” (sense comentaris), braços amunt… Comprovo que a les deu toca missa del gall, ja se sap, als catòlics els toca el prime time. Tot això per la televisió pública.

De vegades les persones amb sensibilitat laica som acusades d’anticlericals i diem no, no, això mai. Bé, tot depèn del que entenguem per anticlericalisme. Perquè això que tinc al menjador de casa és clericalisme, apropiació de l’espai públic per influir en les consciències d’incauts com ara jo. I per tant, davant d’aquestes intromissions, cal mantenir una actitud anticlerical. La llibertat de pensament només és garantida si preservem escrupulosament l’espai públic d’ingerències de morals privades.

També és certa una altra cosa. Que tots, evangelistes i catòlics, són uns pobres aficionats al costat de la gran màquina de segrestar consciències: la publicitat nadalenca. Això sí que és una menjada de tarro. I efectiva!

De l’altra banda de la frontera sento als bàrbars com fan cagar el tió i encenen fogueres per celebrar el renaixement del sol. Em diuen que la seva espiritualitat s’identifica més amb la felicitació que els va enviar l’Albert Riba fa uns dies.

Us l’enganxo

Amigas y amigos:

En el día de hoy la tierra se sitúa en el solsticio de invierno en el hemisferio norte y de verano en el sur.

En esta fecha los hombres primitivos, con pobres medios y mucha inteligencia e imaginación, constataron que se iniciaba un nuevo ciclo en la naturaleza, vinculado a la posición del sol respecto de la tierra.

Ese cambio significaba el inicio de nuevas oportunidades y el renacimiento de elementos necesarios para la vida. Y lo celebraban con fiestas e intercambiaban obsequios y festejos.

Hoy, como entonces, en nombre propio y de todos los librepensadores, deseo manifestaros mis mayores deseos de felicidad y prosperidad, en la esperanza de que colectivamente sepamos cambiar este mundo para ofrecer a nuestros descendientes más paz, más racionalismo y un mundo más sostenible.

Solo aquellos que no tenemos una irrealidad donde refugiarnos podemos ser consecuentemente defensores de una realidad mejor.

Saludos fraternales

Albert Riba

Unión de Ateos y Librepensadores