El tipus que oficiava avui al programa “Cuines” de TV3 ha acabat el seu plat recordant-nos allò tan nostrat i tan budista de “Som el que mengem”.
He pensat “mira xaval, no saps la raó que tens”. I considerant que m’havia cruspit un arròs caldós amb llamàntol que no se’l saltava un torero, he reflexionat dos segons al respecte per arribar a la següent conclusió: això és un arròs ontològic.
Filed under: breus, recomanacions | Etiquetes: Aquarius, George Shearing, Raphael
Això són grenyes
Això és caspa
I això és glamour
I a partir d’aquí, que cadascú triï
Què diu Maquiavel?
Discursos sobre la primera década de Tito Livio
17. Un pueblo corrompido que ha alcanzado la libertad, muy difícilmente se mantendrá libre.
… debe tomarse como un presupuesto certísimo que una ciudad corrompida que viva bajo un príncipe no podrá llegar a ser libre aunque ese príncipe desaparezca con toda su estirpe…
… cuando la materia no está corrompida, las revueltas y otras alteraciones no perjudican; cuando lo está, las leyes bien ordenadas no benefician, a no ser que las promueva alguno que cuente con la fuerza suficiente para hacerlas observar hasta que se regenere la materia…
… no puede haber un hombre de vida lo suficientemente larga com para acostumbrar bien una ciudad por mucho tiempo mal acostumbrada…
Pues la corrupción y la falta de aptitud para la vida libre nacen de la desigualdad que existe en la ciudad, para establecer la igualdad es preciso recurrir a muchas medidas excepcionales, que pocos saben o quieren usar…
Torno a escriure al blog i el món ha canviat. Han passat moltes coses i és impossible escriure sobre totes elles, o sigui que miraré de vomitar-ho tot de cop, a veure si un cop buidat el pap torno a poder escriure tranquilament.
A Catalunya la gent ha decidit confiar la seva sort a la dreta el mateix dia que naixia un nou diari. L’endemà l’art ha derrotat al maligne per 5 a 0. Els mercats financers que hem salvat amb els nostres quartos ens amenacen amb l’apocalipsi si no els tornem els quartos que ara els debem nosaltres a ells. Uns paios han tret a la llum secrets diplomàtics de mig món, i aquest mig món ha preferit perseguir als paios. El pont de desembre ha començat amb un conflicte laboral entre el govern i un sindicat corporatiu que s’ha resolt amb la militarització dels aeroports.
Moraletja: Ser d’esquerres és dur, la veritat no està de moda i la bellesa és als peus d’onze milionaris en calça curta.
Puaj!
Fa temps vaig veure aquest vídeo tan divertit.
Avui a TED em trobo la dissecció del fenomen. Molt divertida, també. Podeu triar subtítols en castellà.
Si Canetti aixequés el cap…
Avui és 13 d’agost, dia internacional dels esquerrans. Els maleïts esquerrans, els sinistres, els maldestres esquerrans. No ens lligueu la mà a l’esquena, us ho agraïm; però encara vivim una mica putejats, perquè negar-ho.
Ara que ha quedat clar que el Laporta no mola, el Carretero continuarà oferint-li l’oro i el moro perquè sigui el candidat de Reagrupament?
Si el carlista de Puigcerdà ja no li agafa el telèfon, què farà el pobre Jan? En què es convertirà? Perquè amb l’ego que té no s’estarà callat i segur que hi ha algú disposat a utilitzar-lo. Acabarà de tertulià? De fet, ens ha deixat per la història frases mítiques com:
– Que n’aprenguin!
– Al loro!
– Que no estamos tan mal!
Els bàrbars les utilitzen de politono al mòbil, són uns horteres!
Desaprofitarem un boques de tanta categoria?
esperant els bàrbars 