esperant els bàrbars

Els bàrbars m’han enviat aquest vídeo i pregunten si tot això és cert. Els he hagut de dir que em temo que sí. Pregunten si farem res al respecte. He respost alguna cosa així com “potser aquest 2011 tot fot un pet com una gla i s’arregla algo“. He mentit, evidentment.

Bon any nou…

Enguany han donat el Nobel de la Pau a un xinès, un tal Liu Xiaobo. Qui és? Sabem que és un dissident empresonat i poca cosa més. Resulta que, entre d’altres motius, és tancat a la presó per haver signat la coneguda com a Carta 08, junt amb unes 300 persones més.

Avui l’he descoberta al blog Filosòfica Ment i he decidit enganxar-la i copiar-la, per diverses raons.

• Parlem del país més poblat del món i que ja és la segona potència econòmica mundial.
• En desconeixem completament la història i la seva realitat actual.
• Ens permet saber per quins motius algú pot anar a la presó.
• Podem ajudar, ni que sigui una mica, a difondre la lluita per la democràcia.
• Parlen de civisme, república, llibertats…
• Per allo que deia Terenci: res del que és humà m’és aliè
• I una petita venjança personal: observeu com defensen la universalitat dels drets humans i la democràcia.

És llarga, però val la pena fer-hi una lectura.

Han passat cent anys des de la redacció de la primera constitució xinesa. En 2008 se celebra igualment el 60º aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el 30º aniversari de l’aparició del “Mur de la democràcia” a Pequín i el 10º aniversari de la signatura del Pacte Internacional de drets cívics i polítics de les Nacions Unides per part de Xina.

Ens apropem igualment al 20º aniversari de la massacre dels estudiants que es manifestaven a favor a la democràcia en la plaça de Tiananmen.

El poble xinès, que suporta una situació desastrosa en matèria de Drets Humans i va protagonitzar innombrables lluites al llarg d’aquests anys, constata amb claredat que la llibertat la igualtat, i els drets de l’home, són valors universals de la humanitat, i que la democràcia i un govern constitucional són un marc fonamental per a preservar aquests valors.

Allunyant-se de tals valors, l’enfocament del govern xinès quant a la “modernització” resulta desastrosa, privant al poble dels seus drets, destruint la seva dignitat i corrompent el transcurs normal de les relacions humanes.

En conseqüència, ens plantegem la següent pregunta: cap a on va Xina en el segle XXI?; Continuarà amb la seva “modernització” autoritària, o s’adaptarà als valors universals, es vincularà al rumb comú de les nacions civilitzades i edificarà un sistema democràtic? Resulta impossible eludir aquestes qüestions.

El xoc de la trobada amb Occident amb la Xina del segle XIX va deixar al nu el sistema autoritari decadent i va marcar el principi del període que vam denominar generalment com dels “majors canvis que va conèixer Xina en molts mil·lennis”. A aquesta mutació li va seguir el moviment de “autoreforçament” que tenia, per sobre de tot, per objectiu, accedir a les tecnologies que permetessin fabricar bucs de guerra i altres objectes occidentals. La humiliant derrota marítima xinesa enfront de Japó en 1895 no va fer altra cosa que confirmar l’obsolescència del sistema xinès.

Les primeres temptatives d’introduir reformes polítiques van tenir lloc després de les desgraciades reformes de l’estiu de 1898, però van ser aixafades sense miramients pels ultraconservadors en el si de la Cort Imperial.

Amb la revolució de 1911, que va permetre crear la primera República d’Àsia, el sistema autoritari imperial, de molts segles de antiguitat, se suposava que cauria en l’oblit per a tota l’eternitat. Però el conflicte social en l’interior del nostre país, així com les pressions exteriors, van impedir que això fora així: Xina es divideix en feus de senyors de la guerra i el somni de la República s’esvaeïx.

El doble fracàs d’aquest “moviment d’acte-reforçament” i de la renovació política van dur als nostres ancestres a preguntar-se sobre la possibilitat que una eventual “malaltia cultural” hauria tocat el nostre país. Aquest qüestionament va donar lloc, després del Moviment del 4 de Maig a la fi dels anys 1910, al corrent que exaltava “la ciència i la democràcia”. No obstant això, aquesta temptativa fracassarà també sota la repressió dels senyors de la guerra i la invasió japonesa (a partir de 1931 a Manchuria) provocant una crisi nacional.

La victòria sobre Japó, en 1945, donarà una nova oportunitat a Xinesa d’evolucionar cap a un govern modern, però la victòria comunista sobre els nacionalistes, durant la guerra civil enfonsarà a Xina en el totalitarisme. La “nova Xina” nascuda en 1949 proclamarà que “el poble és sobirà”, però instaurarà un sistema en el qual és el Partit qui gaudeix de tota potestat.

El Partit Comunista xinès va prendre el control de tots els òrgans de l’Estat, tots els recursos econòmics, polítics i socials del país, i va provocar una llarga successió de desastres en el plànol dels drets de l’home, incloent la Campaña “Antidretans” (1957), el “Gran Salt Endavant” (1958-1960), la “Revolució Cultural” (1966-1969), la Massacre “del 4 de Juny (successos en la Plaça de Tiananmen)” (1989), així com la repressió actual de totes les religions no autoritzades, la supressió del moviment “Weiquan” (moviment de defensa dels drets cívics, tal com s’enuncien en la constitució xinesa i en el Protocol de l’ONU signada pel govern xinès).

Durant tot aquest període, el poble xinès va pagar un preu colossal. Desenes de milions de persones van perdre les seves vides, i moltes generacions van veure la seva llibertat, la seva felicitat, la seva dignitat humana cruelment aixafades sota els seus peus.

Al llarg dels dos últims decennis del segle XX, la política de reforma “i obertura” del govern va alleujar al poble dels efectes de la pobresa i del totalitarisme de l’època de Mao Zedong, i va tenir per efecte millorar el nivell de riquesa i les condicions de vida de molts xinesos, així com el restabliment parcial de la llibertat econòmica i dels drets econòmics.

La societat civil va començar a desenvolupar-se i les crides en favor de més drets i llibertats polítiques es van multiplicar igualment. Encara que l’elit en el poder va operar un lliscament cap a la propietat personal i l’economia de mercat, progressivament va anar mutant, passant a un rebuig absolut de tot “dret” al reconeixement parcial dels mateixos.

En 1988, el govern xinès va signar dos importants pactes internacionals sobre els drets de l’home. En 2004 va esmenar la Constitució per a incloure en ella la frase “respectar i protegir els drets de l’home”. I aquest any, en 2008, es va comprometre a promoure un “pla nacional d’acció en favor dels drets de l’home”.

Desgraciadament, la major part d’aquests progressos polítics no van ser més enllà del paper en el qual estaven escrits. La realitat, a primera vista, és que Xina té nombroses lleis però no un Estat de Dret, té una Constitució però no un govern constitucional. L’elit al comandament contínua aferrada al seu poder autoritari i rebutja tota evolució cap a canvis polítics.

El resultat és una corrupció oficial endèmica, un debilitament de tot l’Estat de dret dels drets de l’home, sempre fràgils, l’enfonsament de tota ètica pública, un capitalisme de favoritisme, de creixents desigualtats entre rics i pobres, el saqueig dels recursos naturals, asi com del nostre patrimoni històric i humà, i la exacerbación d’una llarga llista de conflictes socials, incloent, en l’últim període, una animosidad creixent entre la gent comuna i les autoritats.

Encara que aquests conflictes i crisis guanyen en intensitat, encara que l’elit en el poder continüi aixafant i calcigant amb tota impunitat el dret dels ciutadans a la llibertat, a la propietat personal, a la recerca de la felicitat, vam assistir a una radicalització de qui no té poder en el si de la societat: els grups vulnerables, els grups que van ser reprimits, que van sofrir cruelment, incloent la tortura i que no tenen cap espai per a protestar, cap tribunal perquè les seves queixes siguin escoltades.

Aquests grups són cada vegada més militants i deixen entreveure la possibilitat d’un conflicte violent que pot arribar a prendre proporcions desastroses. El declivi del sistema actual va arribar un nivell en el qual el canvi ja no pot ser més que una simple opció.

Els nostres principis fonamentals

Estem davant un moment històric per a Xina, i el nostre avenir està en l’aire. Revisant el procés de modernització política del segle passat, reafirmem i acceptem els valors universals bàsics que assenyalem a continuació:

La Llibertat. La llibertat està en el centre dels valors humans universals. La llibertat d’expressió, la llibertat de premsa, la llibertat de reunió, la llibertat d’associació la llibertat de lloc de residència, la llibertat de vaga, de manifestar-se, de protestar, són manifestacions de la llibertat. Sense llibertat, Xina quedarà eternament allunyada dels ideals civilitzats.

Els drets de l’home. Els drets de l’home no estan concedits per un Estat. Tota persona neix amb el seu dret inherent a la llibertat i a la dignitat. El govern existeix per a assegurar la protecció dels drets de l’home i els seus ciutadans. L’exercici del poder de l’Estat ha de ser autoritzat pol poble. Els successius desastres polítics en la història recent de Xina són conseqüència directa de la falta de respecte del règim actual cap als drets de l’home.

La igualtat. La integritat, la dignitat, i la llibertat de tota persona (sigui el que sigui la seva situació social, la seva professió, el seu sexe, la seva condició econòmica, el seu origen ètnic, el color de la seva pell, la seva religió o les seves conviccions polítiques) han de ser els mateixos per a tots El principi d’igualtat davant la llei, i la igualtat de drets socials, econòmics, culturals, cívics i polítics, ha de ser respectada.

El republicanisme. El Republicanisme, que preconitza que el poder sigui equilibrat entre les diferents branques del govern i els diferents interessos, ha de ser respectat. S’aproxima al concepte polític tradicional xinès que estima que “tots són iguals sota el cel”.

Permet la tots els grups d’interès i als col·lectius socials, a la gent de cultures o de creences diferents, exercir el seu propi govern de manera democràtica, i delibera per a trobar solucions pacífiques a totes les qüestions de interes públic, sobre la base d’un accés igual al govern, i d’una competència lliure i honesta.

La Democràcia. Els principis fonamentals essencials de la democràcia són que el poble és sobirà i que aquest tria el seu govern. La democràcia té les següents característiques:

1. El poder polític dimana del poble i la legitimitat d’un règim prové del poble.
2. El poder polític és exercit a través de les decisions adoptades pel poble.
3. Qui ostenta les principals funcions oficials en el seno del govern serà determinat en eleccions regulars i obertes a la competència.
4. Es respecta sempre la voluntat de la majoria, la dignitat fonamental, la llibertat i els drets de l’home i de les minories protegides.
5. En altres paraules, la democràcia és el mitjà modern d’arribar al “poder del poble, pel poble i per al poble”.

Què preconitzem

L’autoritarisme està en declivi en el món. A Xina també. El poder dels emperadors i dels senyors està en vies d’extinció. És moment de fer que els ciutadans siguin els amos dels seus estats en totes les parts del món.

Per a Xina, el camí que condueïx cap a una vida millor passa per alliberar-nos del concepte autoritari de la dependecia d’un “senyor il·lustrat” o d’un “oficial honest” i dirigir-nos cap a un sistema de llibertat, de democràcia, d’Estat de dret, i cap a l’emergència d’una consciència moderna de la ciutadania per a qui els drets són fonamentals i la participació un deure.

Per tant, en aquest esperit de deure mentre que ciutadans constructius i responsables, fem les següents recomanacions sobre la gobernanza nacional, els drets dels ciutadans i el desenvolupament social:

1. Una nova Constitució. Hem de revisar la nostra constitució actual, retirar d’ella les clàusules que contradiuen el principi segons el qual la sobirania és ostentada pel poble I hem de transformar-la en un document que garanteixi veritablement els drets de l’home, autoritzi l’exercici del poder públic i serveixi de marc legal a la democratització de Xina. La Constitució ha de ser la llei suprema del país, no podent ser violada per individu algun, grup o partit polític.
2. La separació de poders. Hem d’edificar un sistema modern de govern en el que la separació dels poders executiu, legislatiu i judicial estiguin garantits. Necessitem una Llei Administrativa que defineixi l’extensió de les responsabilitats del govern i serveixi de garantia contra els abusos del poder administratiu. El govern ha de ser responsable davant els contribuents. La divisió de poders entre els governs de les províncies i el govern central hauria de respectar el principi segons el qual el govern central ostenta tots els poders que li són específicament conferits per la Constitució i tots els altres pertanyen als governs locals.
3. Una democràcia parlamentària. Els membres dels òrgans legislatius a tots els nivells haurien de ser triats en eleccions directes, i la democràcia parlamentària hauria de respectar principis justs i imparcials.
4. Una magistratura independent. L’Estat de dret ha d’estar per sobre dels interessos d’un partit polític particular, i els jutges han de ser independents. Hem de crear un Tribunal suprem constitucional i crear procediments d’examen el més ràpidament possible. Hem d’abolir tots els Comitès polítics i legals que permetin avui als alts càrrecs del Partit Comnista decidir sobre totes les qüestions sensibles fora del marc judicial. Hem de prohibir formalment l’aprofitament privat de les funcions públiques.
5. El control públic dels funcionaris. L’exèrcit ha de ser responsable davant el govern no davant un partit polític, i ha de ser professionalitzat. Els militars han de prestar jurament a la constitució i romandre neutrals. Els partits polítics han d’estar prohibits en l’exèrcit. Tots els servidors de l’Estat, inclosa la policia, han de servir de manera imparcial, i la pràctica actual que consisteix a afavorir a un partit en el reclutament ha d’així mateix cessar.
6. La garantia dels drets humans. Ha d’haver garanties estrictes en el que pertoca al respecte dels drets de l’home i de la dignitat humana. És necessari que existeixi un Comitè de drets humans, responsable davant l’òrgan legislatiu suprem del país, que vetllarà per impedir que el govern abusi del seu poder en matèria de drets de l’home. Una Xinesa constitucional i democràtica ha de garantir la llibertat individual dels seus ciutadans. Ningú ha de ser víctima d’arrests, detencions, interrogatoris o càstigs il·legals. El sistema de “reeducació a través del treball” ha de ser abolit.
7. L’elecció de les autoritats. Ha de generalitzar-se un sistema complet d’eleccions democràtiques basat en el principi d’una “persona, un vot”. L’elecció directa dels responsables adminsitrativos a tots els nivells, del comtat, de la ciutat, de la província o del país ha de ser sistematizada. El dret a eleccions regulars i de participar en elles mentre que ciutadà és inalienable.
8. Igualtat entre ciutat i camp. El sistema de registre de residència ha de ser abolit. Aquest sistema afavoreix als residents urbans en detriment dels habitants de les zones rurals. Hem de crear un sistema que concedeixi els mateixos drets constitucionals a tots els ciutadans i els proveeixi de la mateixa llibertat per a viure on es vulgui.
9. Llibertat d’associació. El dret dels ciutadans a crear organitzacions ha de ser garantit. El sistema actual per al reconocimento d’organitzacions no governamentals, que exigeix que siguin aprovades, ha de ser reemplaçat per un sistema de registre. La formació de partits polítics ha de ser regida per la Constitució i les lleis, el que significa que és necessari posar fi al privilegi especial acordat a un partit que posseïx el dret de monopolitzar el poder, i hem de garantir el principi d’una competència lliure i igual entre tots els partits polítics.
10. Llibertat de reunió. La constitució ha de preveure que les reunions pacífiques, les manifestacions, protestes, i la llibertat d’expressió són drets fonamentals dels ciutadans. El partit en el poder i el govern no poden ser autoritzats a sotmetre aquests drets a obstacles legals i inconstitucionals.
11. Llibertat d’expressió. Hem de convertir en universals la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa, i la llibertat de càtedra amb la finalitat de permetre als ciutadans exercir plenament el seu dret a ser informats i exercir el seu dret a la supervisió política. Les seves llibertats han de ser garantides per una Llei sobre la premsa que suprimeixi totes les restriccions polítiques imposades a la premsa. El crim d’incitació “a la subversió contra el poder de l’Estat”, que existeix actualment en la llei xinesa, ha de ser abolit. Hem de cessar en la criminalització de la paraules.
12. Llibertat religiosa. Hem de garantir la llibertat religiosa i de fé, i instaurar la separació de l’església i de l’Estat. No ha d’haver ingerència del govern en les activitats religioses pacífiques. Hem d’abolir tota llei, decret o reglament local que limiti o prohibeixi la llibertat religiosa dels ciutadans. Hem d’abolir el sistema actual que exigeix l’autorització prèvia de l’Estat perquè tot grup religiós o tot lloc de culte pugui existir, i substituir-lo per un sistema on el registre sigui optatiu, i per a aquells que triin fer-lo, automàtic.
13. Educació cívica. Hem d’abolir en les nostres escoles els programes d’educació política i els exàmens vinculats a aquests, i que constituïxen un adoctrinament ideològic dels alumnes a favor del suport a un partit polític. Hauríem de substituir-los per l’educació cívica per a promocionar així els valors universals i els drets dels ciutadans, desenvolupar la consciència cívica i els valors cívics al servei de la societat.
14. Protecció de la propietat personal. Hem d’establir i protegir el dret a la propietat personal i promoure un sistema econòmic de mercat lliure i honest. Hem d’abolir els monopolis governamentals sobre el comerç i la indústria, i garantir la llibertat de crear noves empreses. Hem de crear un Comitè d’empreses d’Estat, responsable davant el Parlament, que supervisarà la transferència de la propietat de l’Estat cap al sector privat d’una manera honesta, competencial i ordenat. Hem d’engegar una reforma agrària que afavoreixi la propietat privada de la terra, que garanteixi el dret de comprar i vendre la terra i permeti, al veritable valor de la propietat privada reflectir-se en el mercat.
15. Reforma financera i fiscal. Hem de crear un sistema de finances públiques regulat de manera democràtica i fiscalizable, de manera que es protegeixin els drets dels contribuents i que respecti els processos establerts. Necessitem un sistema en el qual els ingressos d’un cert nivell de govern (central, provincial, de districte o local) esten controlats a aquest mateix nivell. És necessàri també portar a terme una reforma fiscal que abolirà tot impost injust, simplificarà el sistema fiscal i repartirà la càrrega fiscal de manera equilibrada. Els representants del govern no haurien d’estar en condicions d’augmentar les taxes o crear nous impostos sense un debat públic i l’aprovació d’una assemblea democràtica. Hem de reformar el sistema de propietat amb la finalitat de permetre una competència major en el mercat.
16. Seguretat social. Hem d’introduir un sistema adaptat i just de seguretat social per a tots els ciutadans, i assegurar l’accés de tots a l’educació, a la salut a la jubilació, i al treball.
17. Protecció del medi-ambient. Hem de protegir el nostre medi-ambient natural i promoure un desenvolupament que sigui sostenible i responsable de cara als nostres descencientes i a la resta de la humanitat. Això suposa que els responsables governamentals, a tots els nivells, no solament es comprometin a fer tot el que és possible per a arribar a aquests objectius, sinó també acceptar la supervisió i la participació de les organitzacions no governamentals.
18. Una república federal. Una Xinesa democràtica hauria d’actuar com una potència responsable contribuint a la pau i al desenvolupament en la regió d’Àsia- Pacífic, tractant amb els altres en un esperit d’igualtat i d’honestedat. En Hong Kong i Macao, hauríem de donar suport les llibertats que ja existeixen. En el que concerneix a Taiwán, hauríem de proclamar el nostre compromís a favor dels principis de la llibertat i la democràcia, i tot seguit negociar d’igual a igual, amatents al compromís, a fi de trobar una fórmula d’unificació pacífica. Hauríem d’abordar els conflictes en les zones de les minories nacionals de Xinesa amb una obertura d’esperit, buscant el marc operatiu en el qual tots els grups ètnics o religiosos es puguin desenvolupar. Hem de visualitzar, en perspectiva, l’establiment d’una federació de comunitats democràtiques de Xina.
19. La veritat en la reconciliació. Hem de restablir la reputació dels individus, incloent la de les seves famílies, que van sofrir persecució en les campanyes polítiques del passat, o que van ser tractats com criminals en virtut de la seva manera de pensar, les seves declaracions o de la seva fe. L’Estat deberia pagar-li compensacions.

Tots els presos polítics o presos de consciència haurien de ser alliberats.

Hauria d’existir una Comissió d’investigació de la Veritat, encarregada d’establir els fets relacionats amb les injustícies i les atrocitats passades, determinar les responsabilitats, reestablecer la justícia i, sobre aquesta base, permetre la reconciliació social.

Xina, com país important en el món, membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU, membre de la Comissió de drets humans de l’ONU, hauria de contribuir a la pau de la humanitat, i a promoure els drets de l’home. Desgraciadament, som ara per ara l’única potència entre els principals països, que segueix presonera d’un concepte polític autoritari.

El nostre sistema polític contínua generant calamitats en matèria de drets humans i crisis socials, que no solament han obstaculitzat el desenvolupament de Xina, sinó també limitat el progrés de la humanitat sencera. Això ha de canviar, i fer-lo de debò. La democratització de Xina ja no pot retardar-se més.

Per tant, ens atrevim a mostrar un esperit cívic anunciant el naixement de la Carta 08. Esperem que els nostres conciutadans siguin conscients del mateix sentiment de crisi, de responsabilitat i de missió i, ja es trobin al servei del govern o no, sigui el que sigui el seu estatus social, deixaran a un costat les seves petites diferències i acceptaran els objectius generals d’aquest moviment ciutadà.

Junts, podem treballar en favor de canvis majors en la societat xinesa, i per a l’establiment ràpid d’un país lliure, democràtic i constitucional.

Podem donar cos a aquests ideals i objectius que van anar els del nostre poble des de fa més de cent anys, i obrir la via a un nou capítol brillant per a la civilització xinesa.”