esperant els bàrbars


Què és un poble, exactament?
31 gener, 2011, 10:54 pm
Filed under: món mundial

El Jordi Vaquer ha enllaçat aquest vídeo al Facebook.

Val la pena fer-hi una ullada. Hi ha alguna cosa fascinant i terrible en una multitud irreductible que ha decidit que el pont és seu. No l’aturen ni porres, ni gasos, ni aigua, ni camions. Hi ha un moment en que la gent perd la por i desafia el poder… fins al final.

Maquiavel ja ho havia advertit:

“Con todo, la mejor fortificación posible es no ser odiado por el pueblo; porque, aunque tengas fortalezas, si el pueblo te odia, no te salvarán”



Quan la llibertat fa olor de gessamí
30 gener, 2011, 5:04 pm
Filed under: laïcitat, món mundial, progrés

S’està parlant de la “Revolucio de gessamí” per referir-se als fets de Tunísia i Egipte (que també tenen rèpliques a Argèlia, Jordània i, diuen, Iemen).

És un procés obert, cada dia ens porta novetats i encara ha de passar temps per mesurar-ne l’impacte, però jo tinc ganes de dir algunes coses.

La primera, que la democràcia la construeix cadascú a casa seva. Que no és exportable ni imposable, i encara menys a canonades. En un petit debat a Facebook, el Jordi Vaquer argumenta que això d’exportar democràcia és una excusa sobrevinguda dels USA en fracassar el primer argument, el de les armes de destrucció massiva. És així, però si algú utilitza aquesta excusa és perquè li sembla una hipòtesi útil i defensable. Es pot ajudar a l’èxit de processos democràtics, però no imposar-los.

La segona idea, que els països “occidentals” tenen una paranoia amb la qüestió islàmica. Que hi ha terrorisme islamista és evident, però que això sigui l’excusa per sostenir dictadures no té explicació racional. El més vergonyós és que el dia que els joves tunisians es revolten demanen llibertat, democràcia, igualtat… És una revolució laica, amb un paper destacat de les dones. On són les masses d’islamistes de les que ens hem de protegir?

La tercera idea: la mateixa distorsió de la realitat que pateix Europa quan observa la riba sud del Mediterrani la pateix quan observa la presència de musulmans als països europeus. Si unes societats pretesament islamistes han fet una revolució democràtica, què faran els joves musulmans que ja han viscut en democràcia? Es referma la idea que les revoltes de les banlieues a França el 2005 expressaven la qüestió social molt per sobre de la religiosa o la cultural.

La quarta idea: pensar que l’islam és incompatible amb la democràcia és confiar molt poc en la democràcia. Totes les religions tenen elements corrosius per la convivència i el poder civil (per això defensem la laïcitat), de la mateixa manera que totes les religions poden trobar en elles mateixes arguments per la tolerància i la democràcia (per això defensem la laïcitat).

La cinquena idea: els governs dels USA i Europa tenen una gran responsabilitat en que això surti bé. Torno a la primera idea: imposar no, ajudar sí.

Haurem d’estar pendents, a veure com evolucionen els fets. És probable que veiem oportunitats frustrades i retrocessos, perquè la democràcia no es construeix d’un dia per l’altre, però ja res serà igual a partir d’ara. I incorporem un nou aroma als matisos de la llibertat: el gessamí.



Economia metafísica
28 gener, 2011, 9:19 pm
Filed under: laïcitat, progrés

Sempre m’han semblat inabastables les connexions que alguns (només alguns) filòsofs saben fer entre metafísica i política. Si m’hi esforço les entenc, però la cosa dura poca estona.

Però avui he trobat aquest fragment de Paul Lafargue (un tipus molt estimat pels bàrbars i  de qui parla en Vicenç Molina en aquest i aquest altre article a Espai de Llibertat) i m’ha semblat que és un d’aquests moments en que es produeix la connexió.

“Los terribles enigmas de carácter social que envuelven al burgués y que, sin saber la causa, atentan a su comercio, a su industria, a su fortuna, a su bienestar y a su vida son tan incomprensibles para él como lo eran para el salvaje los enigmas de carácter natural, que estremecían y exaltaban su exuberante imaginación (…). La constante incertidumbre de su prosperidad y las ignoradas causas de su adversidad o de su fortuna predispone a los burgueses a admitir, lo mismo que el salvaje, la existencia de seres superiores que (…) obran sobre los fenómenos sociales para que sean favorables o desfavorables.”

La fe en els mercats, vaja. Una superstició com qualsevol altra, i perjudicial a més no poder.

Alerta: sense que això ens doti a “uns altres” (que no sé qui seríem) de cap saviesa superior. O no estaríem com estem!



Solucions contra la crisi (VI): menjar-nos als rics
28 gener, 2011, 1:29 am
Filed under: progrés

Que la crisi seria dura era cosa sabuda. Que anava per llarg era de preveure. Que en sortiríem pitjor de com n’havíem entrat ho sospitàvem. Però veure com els mateixos criminals irresponsables que s’ho han carregat tot dicten les normes, veure com es demanen sacrifics als més necessitats, veure com se’ls escatima el futur als joves, com es privatitzen les caixes d’estalvi, com ens “conviden” a fer plans privats de pensions, a desconfiar de la sanitat privada… comença a ser massa per l’estómac.

Per això haurem de començar a replantejar-nos de què ens alimentem i com ens alimentem. I no renunciar a res, què caram.

Si és cert el que diuen els budistes, que som el que mengem. Si és cert el que diuen els castellans, que de lo que se come, se cría. Si és cert que en aquesta vida ja no hem d’aspirar a treballar honradament per viure amb dignitat. Si és cert que tots hem de voler ser empresaris, emprenedors, yuppies, o com se’n digui. Si tot això és cert, i considerant que els bitllets i les monedes no tenen vitamines, no queda més remei que menjar-nos als rics.

I en acabat, no fem el primo: cafè, copa i puro.

Bon profit.



“Baixar” la lectura
23 gener, 2011, 1:49 am
Filed under: recomanacions, vida moderna

De la mateixa manera que hi ha webs on trobar pelis, música i sèries per descarregar, aquí van algunes webs on trobar llibres. N’hi ha un munt, però aquestes les he probat i funcionen prou bé.

Quedelibros

Antorcha

Biblioteca virtual

Biblioteca de la Universidad ARCIS

The online library of liberty



Fotre mà a les caixes
21 gener, 2011, 8:30 pm
Filed under: mlp, país, progrés

Les caixes d’estalvis estan patint un procés accelerat de privatització per tal que s’acabin convertint en bancs. En tenen ganes molts dels seus directius, en té ganes el Gobierno de España, i del Govern de Catalunya no en tenim notícia però li aplicarem allò de que “quien calla, otorga”.

Avui diverses entitats hem organitzat unes jornades per parlar-ne. Us enganxo el manifest que s’ha fet públic.

Manifest en defensa de les caixes d’estalvi i de la seva funció d’impuls econòmic i social del territori i del país

Diferents organitzacions de la societat civil catalana han manifestat avui en un acte a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB el seu rebuig a la reforma del model de caixes d’estalvi que està preparant el govern central.

Les entitats promotores del manifest són Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (AICEC-ADICAE), CCOO de Catalunya, Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Finançament Ètic i Solidari (FETS), Fòrum de l’Economia Social, Moviment Laic i Progressista (MLP), Òmnium Cultural, l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (L’OCUC), Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), UGT Catalunya.

EN DEFENSA DE LES CAIXES D’ESTALVI I DE LA SEVA FUNCIÓ D’IMPULS ECONÒMIC I SOCIAL DEL TERRITORI I DEL PAÍS

La publicació del Reial decret llei 11/2010, de 9 de juliol, d’òrgans de govern i altres aspectes del règim jurídic de les caixes d’estalvis, sense previ debat cívic i social, i sense debat parlamentari, promou la seva transformació bancària, la privatització dels seus recursos, la centralització de la supervisió i el debilitament de l’obra social; això és del tot inacceptable, tant des d’una perspectiva econòmica i financera democràtica i plural, com des d’una perspectiva cívica, social i nacional de futur.

Al llarg dels anys, les caixes d’estalvi han promogut l’estalvi popular, han universalitzat l’accés als recursos financers, han fomentat les dinàmiques empresarials i l’ús de noves eines financeres, alhora que desenvolupaven una obra social, contribuint al benestar social i per tal d’evitar l’exclusió social, fins a convertir-se en les principals entitats financeres del país, gracies una activa participació de la societat civil i de les administracions territorials.

La modernització i la flexibilització societària de les caixes no pot efectuar-se en contra de la seva naturalesa jurídica, allunyant-se del principis fundacionals i d’esquenes a la seva funció econòmica i social. Ni els criteris de solvència i d’eficiència financera que avui en dia es requereixen obliguen a fer-ho d’aquesta forma. No hi ha un únic model societari, ni una única forma d’operar en el mercat financer !!! El que es produeix és un intent d’aprofitar les dificultats presents per afavorir una major centralització dels recursos financers i del poder econòmic, reduint la participació de la societat civil, del territori i dels treballadors.

És per aquestes raons que les entitats sotasignants MANIFESTEM:

1. Cal garantir la funció econòmica, financera i social de les caixes d’estalvi i, per tant, reduir la participació del capital privat fins a un màxim del 40% de les quotes participatives amb drets politics o de la participació en les societats anònimes que gestionin les estructures financeres dels SIP de caixes. Convé garantir una participació majoritària en l’estructura de les caixes que no sigui de capital privat, reforçant, a més a més, el paper i la responsabilitat dels consells d’administració de les entitats.

2. Cal mantenir la vinculació de les caixes i del territori, la seva capacitat de promoure l’estalvi, de recolzar a l’autònom i a la petita i mitjana empresa, els projectes empresarials de futur, i la participació de la societat civil i les administracions locals en un desenvolupament continuat, rentable i sostenible del territori. Cal evitar l’exclusió financera de les persones modestes, com succeeix a Itàlia, en especial després de la desaparició de les caixes d’estalvi, on un 20% de la població ha quedat sense accés al circuits dels diners, mentre que avui a Catalunya aquest percentatge és només del 3%.

3. Cal protegir l’obra social de les caixes i la seva contribució al benestar social del país. Les obres socials de les caixes financen programes essencials per a la cohesió social i la seva reducció afectaria greument el desenvolupament de les polítiques socials en curs, desbordant la capacitat de les entitats i administracions, tot afeblint aquelles eines que contribueixen a reduir l’exclusió social i financera de les persones. Convé evitar que no es produeixi una apropiació particular dels excedents aplicats en aquest àmbit, ni es minorin els seus recursos.

4. Cal obrir un ampli i raonat debat sobre la funció financera, econòmica i social de les caixes d’estalvi en el context econòmic europeu i de futur, de manera que Catalunya, la societat civil, l’empresariat i les administracions participin i deixin sentir la seva veu i requeriments. Ens plantegem iniciar aquest debat al mes d’octubre, en el marc de la Universitat i amb la participació de tots els agents econòmics i socials del país, de manera que en les properes normatives es pugui incidir de forma democràtica en la configuració i regulació de les eines financeres que realment necessita el país.



Expulsat de la presó
12 gener, 2011, 10:03 pm
Filed under: laïcitat, personal

El 27 de juliol de 1656, Baruch de Spinoza va ser objecte d’anatema. Era jueu i va ser expulsat de la seva comunitat per qüestionar determinats dogmes. El text d’expulsió (kherem), és un dels més agressius que es recorden. El reprodueixo sencer (en castellà, perquè no he trobat una traducció al català i no m’atreveixo a fer-ho jo pel morro).

Los jefes del consejo os hacen saber, que habiendo conocido desde hace tiempo las opiniones y obras malas de Baruch de Espinoza, han intentado por todos los medios y promesas diversos que se apartara de sus malos caminos, y son incapaces de encontrar un remedio, sino que, al contrario, han tenido cada día más conocimiento de las herejías abominables practicadas y enseñadas por él, y de otras enormidades que ha cometido, y de ello tienen muchos testigos fidedignos, que han declarado y prestado testimonio en presencia del dicho Spinoza, y por los que ha estado condenado; todo lo cual, habiendo sido examinado en presencia de los ancianos, se ha determinado con su consentimiento que el dicho Spinoza debe ser excomulgado y separado de la nación de Israel; por lo cual se le excomulga ahora con el siguiente anatema:

Con el juicio de los ángeles y de los santos excomulgamos, separamos, maldecimos y anatemizamos a Baruch de Spinoza, con el consentimiento de los ancianos y de toda esta santa congregación, en presencia de los libros sagrados; por los 613 preceptos que allí están escritos, con el anatema con el que Josué maldijo a Jericó, con la maldición que Eliseo echó a sus hijos, y con todas las maldiciones que están escritas en la ley. Maldito sea por el día y maldito sea por la noche. Maldito sea cuando duerma y maldito sea cuando camine, maldito cuando entre y maldito cuando salga. El Señor no lo perdonará, enciéndase desde ahora la cólera y la furia del Señor contra este hombre, y caigan sobre él todas las maldiciones que están escritas en el libro de la ley. Que el Señor destruya su nombre bajo el sol, y que lo separe por sus fechorías de todas las tribus de Israel, con todas las maldiciones del firmamento que están escritas en el libro de la ley. Pero vosotros que sois leales al Señor vuestro Dios, vivid todos este día.

Y os advertimos, que nadie puede hablar con él ni por obra de la boca ni de la escritura, ni concederle ningún favor, ni hallarse bajo un mismo techo con él, ni acercarse a menos de cuatro codos de él, ni leer ningún papel compuesto o escrito por él.

Què significa un kherem per a un jueu a l’Amsterdam del s.XVII? L’amenaça d’aïllament total, l’ostracisme més absolut. No ets apte ni per viure al ghetto. En un món fracturat en comunitats, l’expulsió de la presó representa la mort civil i una amenaça a la mateixa supervivència.

Sabem, però, que Spinoza va poder treballar fent lents i així es va guanyar la vida fins que va morir. I també sabem que, expulsat de la presó, va construir un dels sistemes filosòfics més sublims, en el que es fonamenta la nostra idea moderna de tolerància.

Borges li va dedicar un poema preciós.

Bruma de oro, el occidente alumbra
la ventana. El asiduo manuscrito
aguarda, ya cargado de infinito.
Alguien construye a Dios en la penumbra.
Un hombre engendra a Dios. Es un judío
de tristes ojos y de piel cetrina;
lo lleva el tiempo como lleva el río
una hoja en el agua que declina.
No importa. El hechicero insiste y labra
a Dios con geometría delicada;
desde su enfermedad, desde su nada,
sigue erigiendo a Dios con la palabra.
El más prodigioso amor le fue otorgado,
el amor que no espera ser amado.

Correcció: l’Amsterdam de mitjans del s.XVII era una ciutat molt tolerant i no hi havia ghetto, només barri jueu. Això explica perquè Spinoza va poder subsistir. Potser fins i tot explica perquè va poder expressar-se lliurement.