Filed under: laïcitat
Amb el PP al Gobierno és evident que Benet XVI i Rouco Varela han guanyat poder institucional. Ara bé, hi ha novetats importants que demostren que als quefes de l’Església Catòlica i Romana se’ls gira feina. Aquí van unes pinzellades que em semblen significatives.
Canvis al País Basc
El País Basc és, amb Catalunya, una de les comunitats més secularitzades de l’estat i ja fa anys que Aralar està movent fitxa per derogar el concordat (aquí una iniciativa de 2010). El propi Patxi López ja ha protagonitzat gestos importants al respecte, tant el dia en que va prometre el càrrec (eliminant la fórmula “humillado ante Dios” que havien adoptat els lehendakaris precedents) com quan va optar per no assistir a l’ofici religiós en les celebracions de festes majors.
Doncs bé, la darrera setmana el PSE ha fet una esmena a una proposició d’Aralar sobre la religió a l’escola. L’esmena inclou elevar al Govern de l’estat la proposta de revisió dels acords concordataris amb el Vaticà. Aquí l’enllaç. Em sembla important perquè més enllà de declaracions en ple procés congressual del PSOE com les de Rubalcaba i Chacón, aquí estem parlant d’un Parlament autonòmic i d’una majoria de govern.
Sobre la qüestió religiosa al País Basc en un moment tan interessant com aquest, aquí teniu una reflexió més a fons que fa el professor d’antropologia Juan Aranzadi al magazine digital Jot Down (via el Facebook de l’Oriol Costa).
Robatoris de nens
A Espanya no ha esclatat la qüestió de la pederàstia amb la mateixa contundència que a d’altres països europeus com Bèlgica, Alemanya o Irlanda (sobre la ocultació d’aquest fenomen a casa nostra ja en vaig parlar en un post recent, però si voleu fer-vos una idea de com està el pati, feu una ullada a aquesta entrada de la wikipedia). Però a Espanya hi ha un cas que també incrimina directament l’Església Catòlica, el dels robatoris de nens. Avui la notícia als diaris és que ja hi ha una monja formalment acusada. És un sol cas, però al darrere hi ha un col·lectiu cada dia més nombrós que vol saber la veritat. A El País hi ha una pàgina monogràfica on van informant de casos nous i per molt que s’intenti ocultar cada vegada més gent ho sap i aviat algú haurà de començar a donar explicacions. Algú de ben amunt, perquè una pràctica tan extesa durant tant de temps no podia ser ignorada per la jerarquia.
Depuració de teòlegs
El teòleg progressista Juan José Tamayo ha estat “apartat de la comunió eclesial“. Tamayo és una de les veus crítiques des de dins de l’Església Catòlica més visibles als mitjans. Sembla que la cosa s’està posant peluda i la dissidència es paga cara. Res de nou, però no deixa de sobtar la contundència amb que s’està actuant.
Des d’aquí li envio una abraçada al Juanjo, amb qui he coincidit (física i discursivament) més d’una vegada.
La crisi
Hi hauria un darrer punt. Amb tanta retallada, aquí els únics que no pateixen són els pretesos amics dels pobres. No m’hi extenc perquè qualsevol lector sap de què va. És injust, injustificable, gravíssim. I només fa que sumar arguments i suports als que demanem, de fa temps, que es posi ordre a aquesta qüestió.
Total, que la cosa està moguda i estarem entretinguts. Mentrestant, si voleu riure (o no), he recuperat la mítica web apadrinauncura.com. S’entén tot, tot, tot. Amb una sola foto.
Feu un comentari so far
Deixa un comentari
esperant els bàrbars 