Sempre m’han semblat inabastables les connexions que alguns (només alguns) filòsofs saben fer entre metafísica i política. Si m’hi esforço les entenc, però la cosa dura poca estona.
Però avui he trobat aquest fragment de Paul Lafargue (un tipus molt estimat pels bàrbars i de qui parla en Vicenç Molina en aquest i aquest altre article a Espai de Llibertat) i m’ha semblat que és un d’aquests moments en que es produeix la connexió.
“Los terribles enigmas de carácter social que envuelven al burgués y que, sin saber la causa, atentan a su comercio, a su industria, a su fortuna, a su bienestar y a su vida son tan incomprensibles para él como lo eran para el salvaje los enigmas de carácter natural, que estremecían y exaltaban su exuberante imaginación (…). La constante incertidumbre de su prosperidad y las ignoradas causas de su adversidad o de su fortuna predispone a los burgueses a admitir, lo mismo que el salvaje, la existencia de seres superiores que (…) obran sobre los fenómenos sociales para que sean favorables o desfavorables.”
La fe en els mercats, vaja. Una superstició com qualsevol altra, i perjudicial a més no poder.
Alerta: sense que això ens doti a “uns altres” (que no sé qui seríem) de cap saviesa superior. O no estaríem com estem!
1 comentari so far
Deixa un comentari
esperant els bàrbars 
[…] un post de la setmana passada parlava de Lafargue i de passada vaig comentar que els bàrbars el tenen en […]
Retroping per Les conseqüències subjectives de la revolució « esperant els bàrbars 5 febrer, 2011 @ 7:29 pm